Anhels del vol

Dia de Nadal. Mentre esperem que arribi la família per dinar, el pare (92 anys) em demana que li passi a l'ordinador un text que va escriure ahir en una llibreta. És aquest, fidel paraula per paraula al seu dictat.

ANHELS DE VOL

A casa, de vuit germans, jo era el gran. Penso que el desig de volar em venia del fet que el pare sovint em deia: “T'has de portar bé, que si no, vindrà en Pistraus!” El pare em portava a coll sovint i jo pensava: “Aquí vaig segur! En Pistraus no hi arriba!”. Més endavant va néixer en mi el desig de volar. Pensant que me'n sortiria, vaig provar de fer un avió amb un caixó i uns posts que vaig trobar dins el pati de casa. Quin disgust i quins plors quan vaig veure que l'avió no volava! Anys després, el 1935, ens vam canviar de casa. La casa nova era gran i el canvi anà acompanyat de la bona sort: per Nadal vam treure la grossa! Semblava que el món era nostre. Compràrem una màquina d'imprimir automàtica de fabricació alemanya, una Minerva, es deia. Tanmateix, la sort va ser de poca durada perquè l'any 1936 va venir la Guerra Civil i el general Franco devaluar la moneda de la República. Malgrat tot, jo sempre he guardat un bon record d'aquella casa gran, i vaig escriure'n un sonet:

Dalt el terrat guaitava l'horitzó

lluny, les muntanyes i la mar propera

amb un intens desig d'evasió

mon cor, igual que ahir, avui s'adelera

de la clara blavor sentint la crida

que cel amunt el vol ardit convida.

(...)

Temps enrere, jo era vicari de Sant Cristòfol de Migjorn Gran. El dissabte a la tarda, amb una bicicleta amb motor, em posava en camí des de Ciutadella. En un salm que recitava cada vespre, deia: “El senyor enviarà el seu àngel perquè no ensopeguis amb les pedres”. Jo pensava que d'àngel no en necessitava cap perquè la meva bicicleta funcionava prou bé. Però vet aquí que un dia un branquilló es fica en la roda de davant. La bici queda aturada i dreta, amb el manillar i el seient en terra. Jo vaig sortir-ne disparat. Aquest va ser el vol més llarg que he fet en la meva vida i també el més segur. Vaig caure d'esquena ben lluny, a la carretera, i em vaig trobar sense un cop blau ni una esgarrinxada. Ben sa. Es va complir el salm dels vespres. I vaig complir el meu desig de fer una volada llarga.