Història del bonsai

Foto: Dake

Aquesta setmana hem celebrat un llibre d'aquells que voldrem tenir sempre a la tauleta de nit, per llegir-lo, rellegir-lo, assaborir-lo, agrair-lo. Un llibre delicat, profund i compromès. Història del bonsai (Walrus Edicions), de Dani Rius, és una mapa d'històries sense coordenades explícites d'espai i temps, però amb prou elements perquè puguem endevinar sovint l'on, el quan, el com, el qui, el perquè. És una cartografia lúcida, a estones juganera, a estones tendra, a estones punyent, de l'ànima humana i dels vincles i les societats que construeix o destrueix.

El llibre comença amb la Vida, i acaba amb els intents de fer lloc a la Mort dins de la Vida. La primera frase de totes és "Hi ha un vespre i un matí", mirall d'aquell "hi hagué un vespre i un matí" amb què se'ns van introduint els diferents moments de la creació al Gènesi. L'autor reactualitza el relat bíblic per donar pas a l'origen de la vida humana en el ventre de LA mare, que són totes les mares. Ja en aquest primer conte Dani Rius ens mostra de quina manera hem d'entrar en el seu univers narratiu: amb l'esperit obert i la ment atenta, perquè no se'ns escapi ni la delicadesa emocional amb què ens parla de la vida i de la mort, del desig i de l'absència, ni les referències implícites a universos coneguts o heretats, tant els de la cultura en què hem crescut (com en aquest cas), com el rerefons social que perpetua injustícies i desigualtats tant a casa nostra com en països llunyans.

No vull fer spoilers dels relats perquè anar-los descobrint és com obrir regals el dia de l'aniversari. Però deixeu-me dir que hi trobareu des de faules filosòfiques narrades amb una musicalitat interna que de seguida reconeixereu com a timbre personalíssim de l'autor, un deix poètic delicat i subtil que amara la prosa de tots els relats del llibre, fins a contes populars reinventats sense renunciar al to de les rondalles explicades vora el foc. Hi trobareu tempos narratius en crescendos delicats i intensos, enfilats a base de repeticions que recorden el tic-tac d'un rellotge. I hi trobareu, també, la crueltat de la guerra, el dolor del desarrelament dels refugiats, les intrigues i les lluites de poder d'imperis en eclosió i hecatombe. Hi trobareu les ombres del patriarcat, el dolor de l'absència, la recerca espiritual i els perills de l'integrisme, la necessitat de llum, l'anhel de llibertat. Hi trobareu, al costat de l'al·legoria, la faula i el conte popular, algun relat realista amb ressons de Salter o Carver, amb quotidianitats familiars que es vinclen davant del pas del temps i dels dols més profunds, inserits en el dia a dia d'uns personatges que intenten de totes totes, com he dit abans, fer lloc a la mort dins de la vida.

Als meus alumnes de català, quan els demano que em facin una ressenya dels llibres que han llegit, els proposo que hi escriguin, al final, el que Marta Orriols anomena "la cirereta": una frase que subratllaríem, que ens fem nostra. La meva, sens dubte, és aquesta: "Si plantéssim una llavor d'un bonsai al bosc, naixeria un altre bonsai, o un arbre lliure?".


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua