Història del bonsai
 |
| Foto: Dake |
Aquesta setmana hem celebrat un llibre d'aquells que voldrem tenir sempre a la
tauleta de nit, per llegir-lo, rellegir-lo, assaborir-lo, agrair-lo.
Un llibre delicat, profund i compromès. Història
del bonsai (Walrus Edicions), de Dani Rius, és una mapa d'històries sense coordenades explícites d'espai i
temps, però amb prou elements perquè puguem endevinar sovint l'on,
el quan, el com, el qui, el perquè. És una cartografia lúcida, a
estones juganera, a estones tendra, a estones punyent, de
l'ànima humana
i dels
vincles i les societats
que construeix o destrueix.
El
llibre comença amb la Vida, i acaba amb els intents de fer lloc a la
Mort dins de la Vida. La primera frase de totes és "Hi ha un
vespre i un matí", mirall d'aquell "hi hagué un vespre i
un matí" amb què se'ns van introduint els diferents moments de
la creació al Gènesi. L'autor reactualitza el relat bíblic per
donar pas a l'origen de la vida humana en el ventre de LA mare, que
són totes les mares. Ja en aquest primer conte Dani Rius ens mostra
de
quina manera hem d'entrar en el seu univers narratiu:
amb l'esperit obert i la ment atenta, perquè no se'ns escapi ni la
delicadesa
emocional
amb què ens parla de la vida i de la mort, del desig i de
l'absència, ni les referències
implícites a universos coneguts
o heretats, tant els de la cultura en què hem crescut (com en aquest
cas), com el rerefons social que perpetua injustícies i desigualtats
tant a casa nostra com en països llunyans.
No
vull fer spoilers
dels relats perquè anar-los descobrint és com obrir regals el dia
de l'aniversari. Però deixeu-me dir que hi trobareu des de faules
filosòfiques
narrades amb una musicalitat interna que de seguida reconeixereu com
a timbre personalíssim de l'autor, un deix
poètic delicat i subtil
que amara la prosa de tots els relats del llibre, fins a contes
populars
reinventats sense renunciar al to de les rondalles explicades vora el
foc. Hi trobareu tempos narratius en crescendos delicats i intensos,
enfilats a base de repeticions que recorden el tic-tac d'un rellotge.
I hi trobareu, també, la crueltat de la guerra, el dolor del
desarrelament dels refugiats, les intrigues i les lluites de poder
d'imperis en eclosió i hecatombe. Hi trobareu les ombres del
patriarcat, el dolor de l'absència, la recerca espiritual i els
perills de l'integrisme, la necessitat de llum, l'anhel de llibertat.
Hi trobareu, al costat de l'al·legoria, la faula i el conte popular,
algun relat realista amb ressons de Salter o Carver, amb
quotidianitats familiars que es vinclen davant del pas del temps i
dels dols més profunds, inserits en el dia a dia d'uns personatges
que intenten de totes totes, com he dit abans, fer lloc a la mort
dins de la vida.
Als
meus alumnes de català, quan els demano que em facin una ressenya
dels llibres que han llegit, els proposo que hi escriguin, al final,
el que Marta Orriols anomena "la cirereta": una frase que
subratllaríem, que ens fem nostra. La meva, sens dubte, és aquesta:
"Si plantéssim una llavor d'un bonsai al bosc, naixeria un
altre bonsai, o un arbre lliure?".
Comentaris