Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

gessamí

Imatge
casa meva ja no té portes ni finestres però diumenge a la nit, per uns instants, l'habitació feia olor de gessamí , com aquell vespre en un carrer desconegut d'un poble on encara em costa tornar. Havíem sortit d'un restaurant i ella, la dona de somriure fàcil i ulls lluminosos que també tenia una mare amb Alzheimer i que un vespre em va dir "conta-li coses", va aturar-se i va obrir els braços i va dir, "Ho sentiu?", i de cop tot era gessamí, les llambordes i el mur de davant del restaurant i l'hora blava que se'ns desfeia entre els dits. Gessamí ella i la meva pell i el meu desig secret. Dormo aquests dies sense finestres ni portes i ja no se sent l'olor dolça i intensa de la flor blanca, però me la invento cada vespre i cada matí, no fos cas que m'oblidés dels ulls lluminosos i els somriures fàcils, dels balcons amb sol, del llindar d'una cuina des d'on mirava feinejar la mare i li contava coses.

Com una cadira

Imatge
Avui, a les 19:30, es presenta a ACVic el quart volum del projecte gràfic i literari Com una cadira, d'Adicciones Porquesí i Jordi Lafon. Hi trobareu textos d' Ernest Crusats Font ,  Marta Negre ,  Ramon Parramon Arimany , Àngela Segura,  Carles Guerra Rojas ,  Lucia Royo , Pep Artero, Quique Gimènez, Mariona Moncunill, Alfonso Cobas,  Pilar Bonet , Anna Capella, Alexis Barroso, Miquel Baradagil, Antoni Tàpies i Jordi Lafon. I un de meu, que comparteixo aquí. CADIRES En el borde del camino hay una silla Silvio Rodríguez Al mig del menjador hi ha una cadira. Sòlida. De fusta. La nena s'hi enfila a contracor i recita el vers de Nadal: Hi ha un pastor en el meu pessebre que me té molt preocupat ... El cosí la mira sorneguer i mou els llavis lentament per dir-li en silenci Foca marina . Abans eren amics però des d’aquest estiu ja no. Ella reprèn el vers, li falta un braç, una cama, i té el nas un xic pelat... La cadira coixeja com el pastoret del pessebre

gramàtica elemental

Imatge
Jo m'ofego. Tu m'ignores. Ella se n'alegra. Nosaltres ens distanciem. Vosaltres us ho mireu. Elles se'n riuen. Jo ploro. Tu m'acompanyes. Ella m'escolta. Nosaltres ens abracem. Vosaltres ens sosteniu. Elles ens cuiden.