els homes bons


Aquesta nit ha mort un home bo. Cada dia moren homes bons, però no tots topen amb tu qualsevol estiu en una illa i et regalen somriures de sol i de vida que t'enduràs per sempre a la ciutat de carrers grisos i hiverns inacabables. No tots et deixen un rastre de tendresa en la membrana fràgil del record. Ha mort aquesta nit un home bo, i jo penso en els seus fills i filles que han heretat també somriures de sol i de vida que vessen amor pertot, i en la dona companya de vida que li ha agafat la mà a través de tots els laberints i que també vessa amor i tendresa pertot. Aquesta nit ha mort un home bo, i és això el que recordem. L'únic que ens importa. L'únic que importa.

Comentaris

Anònim ha dit…
gràcies Sònia per la teva poesia
ANNA ha dit…
Me ha encantado tu blog.
Te paso el mio si deseas visitarlo.
Gracias.
http://anna-historias.blogspot.com.es/?m=1

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

reconstruccions

Bona Pasqua