però que no són ella

Quan camino no se'm nota el nom Domèstic Tick Band, "No tornaré a ser socràtic" Creuar Barcelona amb la moto a les onze del matí d'un dissabte per no anar enlloc o per anar a un lloc que és una excusa per rodar la ciutat sense trànsit i deixar una estona de ser jo , de pensar el que pens o ara, de sentir com em sento ara. Anar fent- m e espais i estones buides a cada semàfor en groc, aprofitar els vermells per respirar una mica, creure que els verds et faran imaginar futuribles bonics de terrasses al sol i esmorzars sense pressa. Quan circul o no se' m nota el nom, ni les ganes, ni la pena. No se' m nota la mare ni se' m nota ella ni se' m noten els records ni les misèries. Quan circul o em vénen al cap coses imprevistes, com les fotos que li envejo a la fotògrafa que sap mirar des de llocs que no haur ia imaginat mai o el text que d'improvís m 'esquerda totes les resistències o el monòleg que parla d'un botijo i d'una