La vida té vida pròpia

Quan camino no se'm nota el nom Domèstic Tick Band, "No tornaré a ser socràtic" Creuar Barcelona amb la moto a les onze del matí d'un dissabte per no anar enlloc o per anar a un lloc que és una excusa per rodar la ciutat sense trànsit i deixar una estona de ser jo , de pensar el que pens o ara, de sentir com em sento ara. Anar fent- m e espais i estones buides a cada semàfor en groc, aprofitar els vermells per respirar una mica, creure que els verds et faran imaginar futuribles bonics de terrasses al sol i esmorzars sense pressa. Quan circul o no se' m nota el nom, ni les ganes, ni la pena. No se' m nota la mare ni se' m nota ella ni se' m noten els records ni les misèries. Quan circul o em vénen al cap coses imprevistes, com les fotos que li envejo a la fotògrafa que sap mirar des de llocs que no haur ia imaginat mai o el text que d'improvís m 'esquerda totes les resistències o el monòleg que parla d'un botijo i d'una

Has oblidat qui sóc. M'inventes altres noms per tornar a ser-me mare.

I love you far I love you wide from over here to the other side   Aquest amor. Aquest mirar-nos enllà dels ulls -- q ue bonic que hi siguis --, aquest abraçar-nos enllà de la pell -- que bonic que siguis . La gratitud és una lava calenta que neix del centre de la terra i s'escampa per les venes com un riu de mil afluents. Al vespre els somriures d'a ra torn ara n a ser atrapasomnis que fan fugir el s malsons , i pensaré, com llavors, que e l temps h o canvia tot i no canvia res , que no es mou ni un mil·límetre aquest amor que calma els abismes mentre la vida s e'ns enreda entre els turmells i ens fa créixer branques noves a les línies de la mà. La gitana va dir " has sido afortunada en el amor ", i potser és cert que no mentia. Que bonic que siguis, que bonic que hi siguis. No es fa tan costa amunt tornar a casa Barcelona avall si ens abracem així, si ens estimem encara així.