La vida té vida pròpia

even when I dream of you the sweetest dream will never do I'd still miss you   la fisio respiratòria m'ha trobat els bronquis nets i els pulmons en forma , malgrat la humitat dels ú ltims dies . Pensava que em diria el contrari, perquè des de dimecres arrossego un tristum post aniversari una mica poca-solta , que va v enir sense avisar i que s'ha empeltat com un tel molest a la part alta del pit, a prop de la clavícula. A hir al vespre v a torna r l'hivern a casa i et vaig enyorar molt .  Però els pulmons estan bé, diu la fisio, i està tan contenta de la millora que em dic que també me n'he d'alegrar, que no cal que em pregunti sota quin moble he escombrat aquest cop les restes de tristesa. Els pulmons estan bé i jo respiro primaveres com abans --abans de tu, abans de la mare, abans de l a mort . A mplifico versos en ermites blanques , ta nco la porta a lladrucs homòfobs, em deixo fascinar per blavors desconegudes i t orno a fer-te l'amor

Com frises perquè algú --qui sigui: un pare o una mare, un déu-- s'aixequi del seu somni i corri i es descalci només per tu Carles Torner     No era el xarop d'herbes (arç blanc, passionera i salze) el que em feia dormir tan plàcidament les nits a casa teva. No fa el mateix efecte aquí, a l'habitació de les finestres esquerdades i els llençols freds. Aquí em costa agafar el son i em quedo enganxada a l'aixeta que degota i als roncs del veí de dalt. El didalet de xarop amb gust de mel que m'empasso cada vespre no em calma el neguit ni esborra el remolí de pensaments que m'omplen el cap de frases i d'imatges fragmentades --el cel d'abril, la mare, tu, tres versos, una abraçada, el vent al balcó, la buguenvíl·lea florida al pati del casal d'avis. No era el xarop para a ansiedade e insonia el que m'aquietava l'ànima les nits amb tu com si l'acaronés una mare, un pare, un déu . Aquí, a l'habitació del s corrents d'aire i l

Has estimat. Trepitges vies mortes de temps perfets.

cada dia com ahir, el sol dins les venes i el cansament en l'oblit. Reconstruir ponts malmesos i que sigui simplement fàcil. Brindar per l'abraçada i perquè de cop tot sembla possible, també l'alegria i el somriure permanent i el color a les galtes i la llum als ulls. Que hi siguis una estona i somriguis també, i no em calgui res més. Cada dia com ahir, i que semblin assolibles totes les promeses -- marxa tranquil·la, que jo estaré bé . Cada dia com ahir i un altre cop la sang i el desig i les ganes, i el cel diferent, i el desànim sota  terra i tu ben endins, sense dolor. Quantes vegades he renascut? Ja ni les compto. Les celebro com si no n'hi hagués hagut mai cap i fos aquest el primer cop que la vida torna a esclatar-me dins les venes.