va gros

la teva illa s'esborra sota la pluja mentre falten pocs minuts perquè facis anys i a Barcelona fa dies que hem començat el compte enrere esperant que arribis i ens facis una abraçada de les teves, arrencant a córrer per la vorera de casa amb els braços oberts fins a aterrar en aquests altres que t'enyoren. Plou i plou i plou a Menorca, avui, i als mapes meteorològics desapareix la terra i a mi m'agafa un calfred inquiet. Em demano si en deus tenir, tu, de por, aquest vespre. Si voldràs que t'agafin els peus quan els trons facin retrunyir les parets de l'hortal i els llamps esquincin el cel sense estrelles i sense lluna. Si et taparàs les orelles quan xiuli el vent, si et posaràs la caputxa lila com quan buscàvem flors pel camp de vora casa i s'aixecava l'aire fred de març i sacsejaves el cap i arrufaves els llavis, No m'agrada es vent, no m'agrada es vent!!! O si deus dormir tranquil·la, ara mateix, mentre la teva mare ofega la inquietud preparant la teva festa d'aniversari. T'escric l'abraçada per si el mar ens avorta la trobada prevista aquest cap de setmana i et dic, de passada, que he pensat molt en tu aquests dies, en els teus conjurs contra la por, en el teu enamorament preciós, en la teva veu decidida dient-me, l'endemà, quan dic que sí, és que sí, i quan dic que no, és que no, en la facilitat amb què vas trobar-me un lloc en la caseta de nines el meu primer Nadal a la intempèrie. T'escric l'abraçada i te l'envio dins d'una ampolla a mar obert, perquè te la dugui el temporal que aquest vespre atemoreix l'illa i m'inquieta el son a la península. I que per molts anys, petita. Bufa les espelmes abans que el vent et prengui els desitjos.