Mímulus, el nou disc de Clara Peya

"Mímulus. La preciosa flor groga que calma la por dels dies. La por del silenci i la por del soroll. La por de la fosca i la por de la llum. La por de tu, de mi, de les voreres esquerdades i els mitjons desparellats. Totes les pors petites i sabudes que se'ns enreden als turmells com una heura verinosa. Mímulus si parles, mímulus si calles. Mímulus si m'amagues el somriure darrere la boira dels ulls. Si marxes, si tornes, si et quedes, si em penses, si m'oblides, si caus o si voles. Si encara no saps mirar-te com et miro jo. Mímulus en les xifres que compto i recompto per oblidar que el món no sap de càlculs ni mesures --que ja no sé res, que no hi ha res més que aquest cos menut que ara té pànic. Mímulus si el desig, mímulus si el somriure, mímulus si el dubte, si l'amor, si la paraula. Si la música. Mímulus. Petita flor groga que em calmes la por dels dies." 

[El 18 de juliol, a Luz de Gas, dins el festival Grec]