estranyesa

i tu que no sabies que l'únic que et quedaria a les mans seria aquesta estranyesa de no saber què fer ara amb els teus diumenges a la tarda --de no enfilar amb la moto l'avinguda de Vallcarca, de no pujar les escales fins al tercer pis, de no treure el cap per la porta i buscar-li els ulls arriscant-te a l'oblit i guanyant-li encara la partida, de no alleugerir-te l'ànima amb el primer somriure, de no seure als peus de la butaca i acaronar-li la mà sense adonar-te'n mentre li contes coses, de no trobar-li el cos en alguna banda, de no sentir-li el riure en alguna banda, de no tocar-li la pell, de no enfonsar el blau-verd dels teus ulls en les pupil·les d'ella, de no besar-li el front, de no besar-li les mans, de no sostenir-li els peus perquè no marxi.