para el que va, sube; para el que viene, baja

Foto: pluggedmind

Sube o baja según se va o se viene. Para el que va, sube; para el que viene, baja.
Juan Rulfo, Pedro Páramo

I tu que no saps si vas o véns. Si baixes o puges, si caus o recules, si arribes o tornes. Si et fa més por novembre o febrer, el fred o la boira, el record o la incertesa del que encara no has viscut. La neboda ha fet onze anys i tu te'ls mires una mica de reüll, només, i et veus de copilot al cotxe contestant la trucada del germà, naixerà al febrer, i a partir d'aquell moment, la vida que arrencava a córrer com si l'empaitessin i tu que et donaves a llum a tu mateixa i assajaves l'amor i la supervivència. Anaves, llavors, no sabies ben bé on, però anaves, perquè també sabies que no venies d'enlloc. Que el terra havia estat sempre aigua. Que encara ho era. I creixien tulipes al balcó de casa. Anaves, llavors, a algun lloc que semblava que havia de saber-te el nom, i caminaves nua per l'embarcador de fusta que t'abocava a les aigües netes de l'estany. Després pujaves graons sense barana i acoblaves la teva ànima a la seva amb els cabells molls i l'esquena verge. Encara no et costava respirar. Anaves --para el que va, sube-- com si veiessis l'horitzó, com si s'hagués acabat el camí que travessava el bosc nevat. I un dia de març vas tornar --para el que viene, baja--, fins al ventre. Ara potser camines en cercles. Com pots saber si vas o véns, si puges o baixes, si arribes o tornes, si caus o recules? Com pots saber-ho, si encara et dius en l'amor i el desig --si encara ets, potser, en l'amor i el desig. Només saps que avui ha tornat a fer fred. Que febrer et fa por, però potser te'n feia més novembre. I que la por importa ben poc quan ella et besa.