com s'encalla l'artèria
l'horitzó no és cap línia
i el silenci no és cap calma
I Déu en algun lloc
Me estoy desollando de añoranza.
No puedo beberme el café, de tan salado.
Txus Garcia, "Miss X", Relatos marranos
la porta del lavabo torna a encallar-se. Tu saps, però, que només cal un joc hàbil de canell per trobar el punt exacte que obre el camí capaç de destravar-la. Saps que no et quedaràs a fora --que no et quedaràs a dins. Que no reviuràs malsons de claustrofòbia d'aquells que et fan caminar i caminar i caminar i caminar com si l'horitzó no fos cap línia --com si el silenci no fos cap calma. La porta s'encalla com s'encalla l'artèria, però la sang sempre troba camins per alimentar les venes, et diu ella, i brindeu pels regals, pels girs insospitats dels guionistes, per tots els dies que el vent és a fora i el desig a dins. La sang sempre troba camins i tu també sabràs trobar les paraules, per més que ara et sembli impossible. Només cal trobar el joc de canell, la giragonsa imprevisible, el camí no projectat, no calculat al mínim detall. Tancar els ulls i respirar-ho tot: el desfici, la por, el desig, l'amor --hasta las trancas--, l'alegria de dins, les rumbes i els regals, els textos que saben dir el que tu no saps --Me estoy desollando de añoranza, no puedo beberme el café, de tan salado.
Comentaris
*
obrir les portes
en el gest més exacte
de fets i pensa.
*
Gràcies!
Una abraçada per tu també!
I Déu en algún lloc.
En l'infinit?
O, déu enlloc?
Segueixo tenint FE en els homes i les dones de la terra.
No hi ha enyorament, però si la dolçor de saber que, si ens separem uns instants, unes hores, ens retrobarem les dues amb les mateixes ganes d'abraçada i besada tendra. De cossos molt junts perquè encaixen en la seva diferència, com a peces d'un puzle senzill però preciosíssim.
Sis anys després, torno aquí per afegir al meu somriure :) un primer vot. T'estimaré, et voldré i estaré amb tu fins que a totes les portes del món hi neixin margarides. <3