tot a lloc
 |
| Foto: Rosa Carbó |
Tinc a les mans tota l'aigua d'ahir,
tots els arbres d'avui.
I Déu en algun lloc
tornar lentament i suau
com si mai no haguérem marxat
Anna Montero, Serenitat de cercles
tornar lentament i suau
com si mai no haguérem marxat
Anna Montero, Serenitat de cercles
Tornar a les fulles verdes contra la boira, a les branques dels arbres retallades en el cel. Tornar a l'illa, a la casa amb barreres de fusta a l'entrada on un dia vas imaginar que hi podies morir --que hi podies néixer. Tornar als esmorzars al balcó, al sol d'hivern. Tornar a la mare --te quiero mucho, poquito, nada--, sense dolor. Tornar al cos com qui recompon un gerro trencat perquè no vol llençar-lo encara, perquè prefereix aprendre a estimar-ne les esquerdes, els pedaços que ja no encaixaran mai més de manera perfecta --perquè el vol, simplement, perquè és seu. Tornar al nus reconcentrat del teu desig, l'ou de fusta que tanques ben fort dins del puny i amagues darrere l'esquena. Tornar, deia la poeta, com si mai no haguéssim marxat. I trobar-ho tot a lloc.
Comentaris
Adam de cos en repòs,
al sol va ofendre
(Les fulles d'herba sense
retorn. Tossudes, lliures.)
Record de Whitman:
Adam de cos d'escorça,
al sol va ofendre
(Les fulles d'herba sense
retorn. Tossudes, lliures.)
* L'estiu segons Vayreda *
El nen, amb flauta
de canya dalt l'alzina,
dissol la calma.
(Conversen la font i el vent.
Al rec tremola l'àlber.)
*
tornar, com ara.
o és el lloc qui torna?
sorral i onada.
*