I Déu, potser, en algun lloc
Amigues, amics,
Avui, després de mesos d’espera, hem tingut molt bones
notícies de Serveis Socials. Estic emocionada i no puc deixar d'agrair-vos tot
el suport que ens heu donat, a mi i a la meva família, en tot el procés que hem
viscut els darrers anys, directament o indirectament, presents de cos o
d'esperit, des de l'altra banda de l'oceà o des d'enllà dels Pirineus, des del
País Valencià i des de tots els racons del Maresme, el Vallès i anar sumant.
Gràcies per l'amor, per la companyia, per les abraçades. Gràcies pel Reiki, per
les passejades, pels correus electrònics, per les trucades. Gràcies per
escoltar-me(-nos), per llegir-me(-nos), per ajudar-me(-nos) quan els problemes
pràctics semblaven irresolubles. Gràcies per les escapades a Arbúcies, per les
escapades a Tolosa, per les escapades al Montseny, per les escapades al mar. Gràcies
pels relats de lesbianes amb final feliç, per les Festes Feministes que ens
empoderen, gràcies pels versos i la música que heu volgut compartir amb mi, amb
nosaltres. Gràcies pels arbres darrere de les finestres. Gràcies a la bruixeta de capçalera (el millor wifi esotèric del
món!), a les companyes de feina que fins l’últim dia m’han demostrat la seva
estima, gràcies a la meva Thelma particular, a les princeses cavaller que
agafeu el relleu i canviareu el món. Gràcies al meu oracle (et vaig fent el
monument!), a la poeta fotògrafa que m'amoroseix els matins amb petites
píndoles de bellesa, als àngels de la guarda que m'arreglen els desperfectes de
la casa i de l'ànima. Gràcies a l’amic que guarda l’Àguila Negra i el xèrif
Carson a la butxaca i amoroseix la quotidianitat grisa amb versos i fotografies
capaces d’il·luminar els dilluns més grisos. Gràcies a l’Anònim que em deixa
haikus perfectes al blog, al poeta que
troba les paraules que a mi m’han faltat alguns dies de desànim ("te miro
y me duele el arco de tu espalda"), a la poeta que ho diu tot amb quatre versos ("Vindré demà / i serà massa tard / per a totes les coses / que avui tampoc t'he dit"). A l'amiga que em porta de farra quan
cal una farra. Als bons amics i amigues de Menorca, que sempre han acollit la
mare amb tanta tendresa. A la companya que s'escapa a buscar-me Rescue perquè
em retorni el somriure, i a la que no em deixa mai sola (mai, mai, mai).
Avui he pensat en tots vosaltres, en totes vosaltres.
Bona vida a tothom!
Comentaris
un somriure, potser petit i de lluny, però de tot cor.
:-)
La por a les fades,
a entendre tota xamba
a dar tendresa.
(Espant d'amar poc, d'esma.
Tenir la vida fesa.)
*
d'on ve la força?
d'on, el que som més nostre?
només dels altres.
*