eucaristia

kaboompics

Avui m'he acabat el licor que vas regalar-me abans de l'estiu. La resta, l'he compartida únicament amb persones que estimo com a mínim tant com a tu, i només en moments molt especials, com correspon als beuratges exquisits que es regalen amb amor. Els dos o tres dits que quedaven els havia reservat per a mi. Per a alguna nit com aquesta, de silenci a les habitacions de casa, de lluna gairebé plena al balcó, d'endreça i retrobament amb els espais i amb la soledat benvinguda i ben-volguda. Una nit de festa a fora i recolliment a dins, no programada, un nit que sabia que vindria a trobar-me com em vénen a trobar darrerament les coses importants. Una nit perfecta per al ritual de l'agraïment. L'altar, avui, és el marbre de la cuina. El calze, un gotet per beure te verd amb menta que algú em va dur del Marroc. El líquid groc, la sang que em batega amb dolor i dolçor a parts iguals cada vegada que et penso. He brindat per tu, amb tu i en tu, per les abraçades que arrepleguen totes les peces, pel desig i per les ferides, per la culpa i per l'amor, per l'escalfor dolça que se m'encén al pit cada cop que em véns al cor, per aquesta necessitat gairebé física que no et faltin mai les abraçades que ho recomponen tot.