en cap de les dues

Shayna Hobbs
t'han escollit un nom que llisca quan el dius i que sosté en només tres lletres la suavitat i la dolçor que van acompanyar-te el dia que vas néixer. Miro com dorms en el cotxet, tranquil·la i confiada, i recordo la teva mare el dia que va parlar-nos del desig de tenir-te. Sense venir a tomb, sense que respongués a cap pregunta o a cap interpel·lació --sense voler, doncs, convèncer ningú, parlant simplement des d'ella, des del seu voler, perquè sí, per compartir-lo--, va començar a explicar-nos el que la movia a esperar-te, a crear-te, a parir-te. El que l'empenyia, des del cor de les entranyes, a buscar-te, tot i que fos difícil, tot i que li cremessin encara al cos dues cicatrius traumàtiques i a l'ànima la pena i la ràbia per la violència obstètrica. Parlava, ella, de tu, sense conèixe't encara, i li vessava pertot el desig, el sentit profund del seu voler, el sentit profund de la seva opció de vida ara i aquí. I jo, que l'escoltava envoltada dels nebots que aquests dies m'omplen la casa de riures i enrabiades, de plors i de jocs, de petons i de bons dies arrapats a les cames, jo que defensaria aquests menuts amb el zel d'una lleona si mai ningú s'atrevís a fer-los mal, jo que vaig veure néixer en una habitació de casa la petita que ara dorm al bressol i m'aferra el dit índex amb la seva mà minúscula, jo que sé que me'ls estimaré tots ja per sempre, escoltava la germana i li reconeixia el voler, el desig, l'experiència, perquè era autèntica, perquè era la seva; i sabia, al mateix temps, que no era la meva. Que jo mai no he pogut parlar així perquè mai no ho he sentit. I que la capacitat d'estimar, el desig immens de donar, no era absent en cap de les dues.   

Comentaris

Anònim ha dit…
Preciós, com sempre. Gràcies per tots els regals, Sònia
Anònim ha dit…


*

el que sóc ara
mentre tu començaves:
el nom que et sigui.

*

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua