I need feminism because

Una noia amb faldilla curta i cabell afro camina per la Via Laietana mirant-se els peus. Et preguntes si tu també vas pel carrer amb els ulls baixos i el cos abatut. Creus que no, però no n'estàs gaire segura. Potser alguns dies, quan surts de la feina. Potser algunes setmanes d'aquest hivern a la intempèrie. No pas avui. Hi ha una noia que camina sense esma i tu et poses el casc amb ganes de fer quilòmetres i veure el mar. Que diferent, la ciutat, avui. Lleugera i amable, de temps aturat. Al cos, els somriures i els mots i l'energia de les dones amb qui acabes de fer xarxa. Ja ho hem dit i ho tornarem a dir. Són nostres els ventres, és nostre el voler, és nostra la llibertat de ser qui som, de qui desitgem ser. Ja ho hem dit i ho tornarem a dir, a les places i als carrers per on no volem caminar amb els ulls baixos ni amb la por estrenyent a la butxaca les claus de casa. Et poses el casc amb ganes de mar i ganes de casa, d'albergínies al forn i salsa d'espècie