inventar-ho


Tota la resta encara no era res. 
Inventar-ho --seria meravellós.
Alessandro Baricco, Oceà

Inventar-ho. Tenir prou imaginació per crear futuribles que prometin una vida bonica, una vida intensa, una vida feliç. Sempre t'ha estat difícil projectar futurs --sempre t'ha estat fàcil enredar-te en passats. Inventar-ho. Llevar-te al matí trepitjant els malsons damunt de l'edredó i deixar-los rebregats entre els llençols, que no t'acompanyin el dia. Pensar en blau, pensar en verd, pensar en rínxols, pensar en arbres darrere les finestres. Tota la resta, tot el que ve després d'aquest revolt, encara no és res. Seria meravellós. Si sabessis inventar-ho, si fossis capaç de crear-ho. La teva vida sense el fil que s'arrossega del malson i que dus enganxat a la vora dels pantalons. Sense renegar contra Déu mentre tornes a casa amb la moto. [Potser és avui el dia que entendràs tots els perquès.] Atrevir-te a mirar de cara el dolor que et va desmuntar. Atrevir-te a mirar-te a tu enganxada a aquell dolor. Perdonar-te. Pensar en blau, pensar en verd, pensar en edredons que escalfen de debò, pensar en branques retallades contra el cel. Escoltar Siete horas [me quedan para verte] i no pensar en l'altra cançó, la dels ossos esquinçats en mil fragments menuts, i voler ballar --voler ballar. Inventar-ho. Ser-ho. Ser. Avui, que encara és --que també és meravellós.  

Comentaris

viu i llegeix ha dit…
tens l'energia i la magia de les fades que et diuen a cau d'orella que no hi ha un dia que es resolen tots els perquès.. nomes hi ha cami blau i verd que va disolent els perquès i dolors. I cal caminar, un pas rera l'altre.
5 de febrer de 2014, a les 9:05
Anònim ha dit…


*

i vols pensar-te
càlida, lluminosa.
(Pensar-te, fer-te)

*
5 de febrer de 2014, a les 23:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Imatge
EL SEPULCRE BUIT Aquests dies he volgut rellegir els tres poemes que Salvador Espriu dedica al matí de resurrecció en el seu llibre Setmana Santa . Potser perquè per a mi la Pasqua (malgrat el relat esfereïdor de la Passió) és més litúrgia de vida que no pas litúrgia de mort, o potser perquè després de tants mesos d’impotència, de tantes imatges de criatures malvivint en el fang, de tanta desesperació davant les fronteres tancades, em calia una dosi de renaixement i d’esperança, he anat a buscar expressament els versos del diumenge en què se suposa que la vida va vèncer la mort. Potser, també, perquè encara crec que la poesia ens salva, tot i que hi hagi integristes que la utilitzin per a condemnar-nos. I en comptes de renaixement i d’esperança, hi he trobat abisme: un sepulcre buit on supura el silenci de les dones, la por de les dones, la paraula deslegitimada de les dones. Hi són, però, elles. Plenament. En el centre. I més d’una, no solament Maria Magdalena, que és l’ún
Més informació

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Imatge
Per damunt de tot, jo t'he estimat a tu, amb tot el que em podies donar i amb el que no. Marilia Samper , L’ombra al meu costat El pare, 89 anys, convalescent d’una fractura de pelvis i amb molt temps per pensar, fa revisió de vida i descobreix, no sense un cert trasbals en el seu esperit desaferrat i zen, que la decisió de fer-se capellà (un ministeri que va exercir durant gairebé dues dècades abans de casar-se amb la mare) no va sorgir espontàniament d’una vocació sòlida i genuïna, sinó d’un episodi aterridor de la seva infantesa. Quan a penes tenia deu anys, un dia d’octubre de 1936, mentre estudiava a casa del mestre Joan Cavallé, l’aviació franquista va bombardejar Ciutadella. Quan van començar a sonar les sirenes, el mestre va fer baixar el nen al soterrani amb ordres estrictes de no moure-se’n passés el que passés. El pare no recorda si l’hi va tancar amb clau o no. Que el va deixar tot sol, sí, perquè el mestre tenia claustrofòbia i va preferir pujar al terrat ab
Més informació

Bona Pasqua

Imatge
(Fotografia:  Queralt jqmj  (CC BY-SA 2.0) Ella s’acomiada en un correu col·lectiu amb un "bona Pasqua a les que la celebreu" (femení no genèric, que totes som dones en el grup), i a mi m'entra una emoció càlida que em deixa molta estona amb un gràcies infinit ballant-me per dintre. Fa tants anys que no m’acosto a la parròquia més que alguns diumenges esparsos per acompanyar el pare a missa, que havia oblidat el relleu que adquiria aquest “bona Pasqua” en una comunitat que dóna espai a una vivència espiritual compartida. A diferència del “bon Nadal”, potser massa gastat per l’ús comercial i consumista, i buidat ja, fins i tot per a molts creients, del significat profund de la celebració litúrgica, el “bona Pasqua” ha estat sempre, i és encara, una invitació a celebrar la vida, el renaixement, la superació del dolor després d’haver-lo travessat en carn i sang, la connexió total amb la gratitud de respirar encara, de ser-hi encara, i de saber-nos vives. Coincideix
Més informació