sense fissures

Una tarda a la vora del riu: ella, com un esclat de murtra rere els joncs, em mira. Josep-Ramon Bach , Emilie Kraufort, alumna de primària Perdre's i tornar-se a trobar, sense tom-tom. Seure al sol davant del mercat de Sabadell, amb una neboda a la falda i tota la pau del món en el somriure de l'altra. Buscar dates per celebrar-ho tot --la seva feina, els diners que arriben quan ja no els esperes, els nostres quaranta que vindran amb el sol i amb les primeres cireres, els moments lúcids de la mare, les retrobades amb les amigues que fa tant de temps que--. Trepitjar encara els paisatges del passat i acceptar el neguit, saber que li podré buscar els ulls entre la gent si sento que trontollo, saber que hi és, i que em fa espai. Perdre's i tornar-se a trobar. Anticipar e ls petons que em deixaran un rastre de sal i de tendresa a les galtes. Estimar per sempre les migdiades a deshora, i totes les hores blaves. Quedar-me quieta mirant qualsevol riu, qualsevol fi