el xup-xup de l'olla

"Siempre me ha gustado oír el chupchúp de la comida en el fuego. Una hoja de laurel, una pizca de clavo y un chorrito de cognac, a veces también un trozo de chocolate o una galleta para espesar; mamá siempre nos ha enseñado a cocinar con lo que se encuentra por los armarios."

"Zapatos", Cartografiando el vacío

Prepares el brou de carn que t'ha d'ajudar a passar aquests dies de virus persistents. Pastanaga, ceba, porro, api, un parell d'ossos de vedella i un quart de gallina. mamá siempre nos ha enseñado a cocinar con lo que se encuentra por los armarios. Qui et va ensenyar a cuinar a tu, si és que te'n va ensenyar algú? La mare en sabia poc, i no hi prenia gust. Algunes vegades, encara avui, t'has preguntat com devia ser tenir una mare com les que omplen les carmanyoles de menges exquisides els diumenges a la tarda, després del dinar familiar, quan els nòvios es deixondeixen de la becaina al sofà de la sala i agafen les jaquetes per començar a anar marxant. Com deu ser tenir una mare que cuini amb el que troba pels armaris i t'expliqui, com va fer un dia la carnissera del barri, quins ingredients calen per fer un bon brou de carn d'aquells que ressusciten un mort. No saps què donaries, ara, perquè aquest brou que fa xup-xup a l'olla et ressuscités un poc. No saps què donaries per no haver de deixar ni un dia més el temps en suspens, ara que fa tants anys que vas decidir no tornar-te a mirar mai més la vida des del balcó de casa.    

Et recolzes al marbre de la cuina i et quedes encara una estona més escoltant el xup-xup de l'olla. No saps què donaries per tenir una mare que. Encara que no sabés cuinar. Encara que no en sabés.