respirem-nos


"Apropa't fins al punt
on et perdi de vista."
Miquel Àngel Riera

Fins al punt on se'ns perdin els límits. On ja no es distingeixi la teva llum, la meva incertesa. 

Allunya't una mica, després. 

I respirem-nos.

Comentaris

Marian Milà ha dit…
quina bona proposta... :-) m'encanta Sònia...
Anònim ha dit…
*

i respirem-nos
la incertesa clara,
la llum incerta.
la meva llunyania
de tenir-te a la vora

*
ester ha dit…
saps? aquesta mateixa frase la vaig triar d'entre un feix de postals per a que em vigilés els somnis... petites coincidències que em fan somriure!
@ester! No vam néixer el mateix dia, tu i jo? :-) Amb uns quants anys de diferència, això sí, però el mateix dia... #coincidènciesfelices

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Bona Pasqua

SOBRETOT AMB EL QUE NO