encara ho fórem més


potser és que ara ja puc imaginar-me aquella casa a prop del mar, amb un llimoner al pati i un gat negre a la vora, aixoplugant-me l'ombra. O que et retrobo en les fotos i em fa niu un somriure en el lloc del nus, com un bes de silenci damunt de les parpelles. Que ens miro i érem bells, aquell estiu --que encara ho fórem més la nit que vam besar-nos la nafra sota el porxo. Potser és que ara ja puc recuperar paisatges i somiar muntanyes amb tempestes d'estiu i llunes viatgeres. O que els retrovisors de moment no han tornat a temptar-me les paraules, i assajo versos nous per arrencar somriures a la pantalla d'un mòbil. Potser és que ja n'he après, i tant com em costava. La cançó, avui, em gronxa i em salva.


Comentaris

Anònim ha dit…

Assajo versos
a temptar-me lesparaules
que vam besar-nos

...

Com em costava!
Vam besar-nos la nafra:
bes de silenci.
1 de juny de 2013, a les 1:46
spark ha dit…
Em sé la cançó quasi de memòria. És la banda sonora d'una part de la meva vida i la he escoltat tants cops... Nomrecordo si he arribat a dir-te que és una cançó de bressol d'un país africà que tampoc recordo...

Com va el llibre, Sònia? :)

Petons i bombolles.
1 de juny de 2013, a les 9:15
Anònim ha dit…
O que els retrovisors de moment no han tornat a temptar-me les paraules...

Que bé poder llegir això un dissabte al despertar-me, malgrat tu segurament les vas escriure abans d'anar a dormir...

...bon dia!

delesparaules
1 de juny de 2013, a les 10:09
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit…

@sparkling, justament ahir es va convertir en una cançó que em bressolava... Gràcies! :) El llibre va fent camí, sembla! :)

@delesparaules, abans d'anar a dormir, sí :) perquè em bressolessin com em bressolava la cançó... Hi ha una pianista que ens en deu una, oi? :)
1 de juny de 2013, a les 10:28
Marina Culubret Alsina ha dit…
"em fa niu un somriure en el lloc del nus"... ostres això m'ha deixat amb al boca oberta..! m'agrada molt :-)

Com que tinc una connexió moolt lenta, no he pogut escoltar la cançó de l'enllaç, però et puc dir que mentre llegia sentia música, i tant..!

Petons!
4 de juny de 2013, a les 9:40
viu i llegeix ha dit…
avui he parlat de les tulipes al quellegeixes
http://ploma.quellegeixes.cat/forum/index.php?topic=10773.0

Un plaer llegir-te
4 de juny de 2013, a les 22:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Imatge
EL SEPULCRE BUIT Aquests dies he volgut rellegir els tres poemes que Salvador Espriu dedica al matí de resurrecció en el seu llibre Setmana Santa . Potser perquè per a mi la Pasqua (malgrat el relat esfereïdor de la Passió) és més litúrgia de vida que no pas litúrgia de mort, o potser perquè després de tants mesos d’impotència, de tantes imatges de criatures malvivint en el fang, de tanta desesperació davant les fronteres tancades, em calia una dosi de renaixement i d’esperança, he anat a buscar expressament els versos del diumenge en què se suposa que la vida va vèncer la mort. Potser, també, perquè encara crec que la poesia ens salva, tot i que hi hagi integristes que la utilitzin per a condemnar-nos. I en comptes de renaixement i d’esperança, hi he trobat abisme: un sepulcre buit on supura el silenci de les dones, la por de les dones, la paraula deslegitimada de les dones. Hi són, però, elles. Plenament. En el centre. I més d’una, no solament Maria Magdalena, que és l’ún
Més informació

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Imatge
Per damunt de tot, jo t'he estimat a tu, amb tot el que em podies donar i amb el que no. Marilia Samper , L’ombra al meu costat El pare, 89 anys, convalescent d’una fractura de pelvis i amb molt temps per pensar, fa revisió de vida i descobreix, no sense un cert trasbals en el seu esperit desaferrat i zen, que la decisió de fer-se capellà (un ministeri que va exercir durant gairebé dues dècades abans de casar-se amb la mare) no va sorgir espontàniament d’una vocació sòlida i genuïna, sinó d’un episodi aterridor de la seva infantesa. Quan a penes tenia deu anys, un dia d’octubre de 1936, mentre estudiava a casa del mestre Joan Cavallé, l’aviació franquista va bombardejar Ciutadella. Quan van començar a sonar les sirenes, el mestre va fer baixar el nen al soterrani amb ordres estrictes de no moure-se’n passés el que passés. El pare no recorda si l’hi va tancar amb clau o no. Que el va deixar tot sol, sí, perquè el mestre tenia claustrofòbia i va preferir pujar al terrat ab
Més informació

Bona Pasqua

Imatge
(Fotografia:  Queralt jqmj  (CC BY-SA 2.0) Ella s’acomiada en un correu col·lectiu amb un "bona Pasqua a les que la celebreu" (femení no genèric, que totes som dones en el grup), i a mi m'entra una emoció càlida que em deixa molta estona amb un gràcies infinit ballant-me per dintre. Fa tants anys que no m’acosto a la parròquia més que alguns diumenges esparsos per acompanyar el pare a missa, que havia oblidat el relleu que adquiria aquest “bona Pasqua” en una comunitat que dóna espai a una vivència espiritual compartida. A diferència del “bon Nadal”, potser massa gastat per l’ús comercial i consumista, i buidat ja, fins i tot per a molts creients, del significat profund de la celebració litúrgica, el “bona Pasqua” ha estat sempre, i és encara, una invitació a celebrar la vida, el renaixement, la superació del dolor després d’haver-lo travessat en carn i sang, la connexió total amb la gratitud de respirar encara, de ser-hi encara, i de saber-nos vives. Coincideix
Més informació