EL SEPULCRE BUIT Aquests dies he volgut rellegir els tres poemes que Salvador Espriu dedica al matí de resurrecció en el seu llibre Setmana Santa . Potser perquè per a mi la Pasqua (malgrat el relat esfereïdor de la Passió) és més litúrgia de vida que no pas litúrgia de mort, o potser perquè després de tants mesos d’impotència, de tantes imatges de criatures malvivint en el fang, de tanta desesperació davant les fronteres tancades, em calia una dosi de renaixement i d’esperança, he anat a buscar expressament els versos del diumenge en què se suposa que la vida va vèncer la mort. Potser, també, perquè encara crec que la poesia ens salva, tot i que hi hagi integristes que la utilitzin per a condemnar-nos. I en comptes de renaixement i d’esperança, hi he trobat abisme: un sepulcre buit on supura el silenci de les dones, la por de les dones, la paraula deslegitimada de les dones. Hi són, però, elles. Plenament. En el centre. I més d’una, no solament Maria Magdalena, que és l’ún
Comentaris
una abraçada
Dit això, "Creixen malgrat tot les tulipes" ha estat la meva perla de Sant Jordi! No he parat de recomanar-la als meus tallers d'escriptura i avui encetaré les recomanacions als clubs de lectura.
M'encantaria assistir a la presentació però no sé si podré.
En qualsevol cas, gràcies! Llegir-te és un veritable plaer...
SU
El tornaré a llegir. Amb un altra ritme i amb un altra ordre i serà el teu llibre, el meu i un altra llibre.
Si puc vindré.