em costa
"Ja no et caben dins la casa ni dins l'ànima. ¿Recordes aquell temps que en tenies un només, i el contemplaves una estona cada dia mentre el sol espetegava en el balcó, i tenies cura d'ell, i el desaves cada vespre dins la capsa, i la capsa al calaix i l'avemaria de la nit? Ara, però, ja no et caben dins la casa ni dins l'ànima."
Josep M. Llompart, "Els morts"
La cançó de tots els meus comiats. Les primeres notes de l'harmònica m'esquincen la columna i m'omplen els pulmons d'aigua. I l'aigua corre avall, avall, fins a la terra. D'on ha sortit tanta tristesa? Tanco els ulls i veig el paisatge que em dius, un riu esquitxat de fanalets encesos enmig d'una selva desconeguda, i un comiat als morts que ens han acompanyat i que ens acompanyaran sempre. ja no ens caben dins la casa ni dins l'ànima. Tanco els ulls, dic, i t'agafo la mà com si fossis aquí. M'acompanyes a la riba. Em deixes anar un moment i m'ajupo a encendre un fanalet. Ets darrere meu, a tocar de la meva esquena espantadissa, i no tremolo. No tremola. Tots els meus comiats dins el cor d'aquesta flama. I els teus a la vora, tan a tocar que gairebé fa pànic. I ara són dos fanalets que deixem anar damunt de l'aigua, amb amor.
Em costa, et dic. Aquest em costa. El deixo anar amb amor, però em costa.
Comentaris
El riu es troba simultàniament a tot arreu, a les fonts i a la desembocadura, a la cascada, al'embarcador, als ràpids, al mar, a la muntanya... i que per a ell tot just hi ha present, sense ombra de passat ni ombra de futur?
Res no fou i res no serà, tot és, tot té un ésser i un present."
- Siddhartha, Hermann Hesse -
guapa, és en tu.
pos a poc, costa, però no ha marxat de tu.
una abraçada d'aigua,
Gemma