que no minvi
.jpg)
( Foto : Anita Moll ) Que no minvi la lluna aquest mes, que deixi de minvar avui. Que no vull que s'acabin els riures, els somriures, les converses delirants a tres o quatre bandes, les abraçades virtuals, les cançons romanticones en general (perquè sí, perquè avui somio pell, i besades, i desig, i tremolors i l'alè que es talla, i tota la bellesa del món), les peticions a l'Univers (esbojarrades, meravelloses, precises, tan precises com la casa vora el mar on vull viure, com els ulls dels nebots que vull veure créixer, com una estona de cel a la porta d'una casa amiga). Que no minvi la lluna, que vull agafar un vaixell cap a l'illa i fer una cervesa amb vosaltres i embriagar-me de rínxols, de rialles, de sal i de pa de nous acabat de fer. Que no minvi la lluna, que vull rebre haikus i fer tombarelles sense xarxa i estimar-me les equivocacions i desitjar molt que siguis feliç. Que no minvi la lluna avui, que la vull plena i rodona. Que la vull tota.