a quarts de quaranta

una cançó que et bressa a primera hora del matí i que t'emportes al llit ara que es va acabant el primer dia dels 39. Que t'emportaràs totes les nits que la son s'escapoleixi, burleta i descarada, d'entre les parpelles. 

un ram enorme de tulipes, i tot el que diuen els ulls. La bellesa, la dolçor, aquella olor de sucre i de tabac, com un regal efímer. La primavera, els somriures rescatats de cop. I la terra sota els peus una altra vegada.

un crit al vespre, tornant a casa amb la moto, que esquerda per fi la pedra que t'empresonava el pit des que el pare ha entrat al quiròfan de bon matí, des que la mort i la vida jugaven als daus mentre el germà i tu miràveu cap a una altra banda a la cafeteria de l'hospital i us regalàveu llibres i roses --el senyor Sommer que camina i camina i camina, però no te'l llegeixis avui, no te'l llegeixis encara.

una gàbia oberta --la llibertat és un llibre encara per llegir-- i un poal que se t'endinsa a les entranyes i en treu, ple fins a vessar, tota la teva alegria de dins.

i l'amiga que et recorda que tots els principis són bonics. I l'abraçada llarga, eterna, immensa.

i una o dues cerveses amb vosaltres --un parèntesi, un fins aviat, l'últim respir dels 38 i totes les promeses dels 39 obertes com una magrana damunt la taula d'un bar que comença a acumular records bonics, records volguts.

i una tristesa fina, com la pluja d'aquest vespre, inoportuna però inevitable. I tu que li fas lloc, i deixes que caigui.