sense cortina

Però quanta alegria que entra per la finestra i inunda el menjador. Quanta primavera sense cortina, i quanta, quanta llum als ulls

Ada, De les paraules 


Et buscaves la llum al mirall de la perruqueria mentre els cabells anaven caient a terra --més curt, més curt, molt més curt encara--. Buscaves l'esclat del sol a les pupil·les, el verd que vessa pertot, les ganes de mar i de pedres calentes i d'arbres arrelats que creixen a desgrat de totes les ventades. Et buscaves la llum, i encara no. Fa fred, encara, i la primavera sense cortina és un record d'altres dies, d'altres estades en altres llocs que no són aquest d'avui. Els comiats al port deixen una ombra soterrada i persistent, i l'abraçada és solament una promesa a l'altra banda de l'oceà que no s'acaba. I és en l'ombra, diuen, que cal buscar el que has perdut. Et talles els cabells ben curts, molt més curts, perquè els ulls se't mengin la cara, i et nues al coll una bufanda de color taronja abans de sortir al carrer. El somriure ple de llum et deu estar esperant, pacient, amagat darrere alguna cantonada.

Comentaris

Anònim ha dit…
:)

delesparaules

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

reconstruccions

Bona Pasqua