sempre més



Hi ha llibres que et fan fora de casa amb un cop de vent i et perden pels carrers sota la pluja. Llibres que travessen --cada vers un ofec, una finíssima corda estreta al voltant del coll. Llibres que fan mal i se t'emporten lluny endins, vertigen endins, i t'aferres a l'inhalador dins la butxaca quan llegeixes la nit negra, la no-llum, el no. I la lectura és plaer-dolor, batec enfebrat, la teva mirada tèrbola buscant entre les lletres alguna aresta dòcil, alguna corba indòmita on aixoplugar-se. T'escapes dels mots a estones, per agafar aire, i et refugies en les notes d'un adàgio que hi té ben poc a veure però que també sap del dolor-plaer, de l'alè empresonat i el fred al pit, dels teus ulls incrèduls davant d'una bellesa inconeguda que saps que sempre més trobaràs a faltar.

Comentaris

Anònim ha dit…
Que llegies David Vann? La no-llum.

delesparaules

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

reconstruccions

Bona Pasqua