un món parat a taula
L'ONZÈ ESMORZAR: ECLIPSIS Cambrer, ara arriba l'eclipsi solar; en tals ocasions l'àvia solia dejunar i pregar. Ella, la devota vídua hindú, és morta, malgrat haver salvat tants sols, a la seva època, de l'ombra de Rahus i Ketus. Jo no dejuno; no prego. Aquest és el meu darrer món, i és gris. Ella va traspassar creient en una espiral de renaixements; jo m'aferro a la idea d'una sola mort. La meva llibertat: les meves pors. Els meus ous durs. Els meus talls de cansalada. La meva magra emoció arrapada al moll de l'os. Els meus panets escocesos ben cruixents. Les meves torrades, la meva metafísica; la meva política, la meva mantega. El teu cafè; la meva consciència, i tots aquests sabors i perfums nimis d'un món parat a taula no minven, tampoc no es trasllueixen, mentre alço la tassa fumejant, l'atanso als llavis i xarrupo aquesta magnífica, buida, oportuna i destil·lada hora de la veritat. Dilip Chitre , Vint esmorzars cap a la