una vida, moltes vides

“Una vida dóna per viure moltes vides”, va dir-me un dia Nicolau Huguet. “Que el nostre pensament estigui d’acord amb la nostra veu”, va recordar-me Teresa Forcades. Això és el que ha fet el meu pare, Antoni Moll Camps: viure totes les vides que li cabien dins d’aquesta vida, i dir i actuar segons la seva consciència. Sense escarafalls, sense vel·leïtats heroiques o messiàniques. Simplement, des del que ell és, des de qui ell és. Un testimoniatge del qual em sento orgullosa, i que recullo per intentar, com ell, fer l’experiència de la vida des del que sóc, des de qui sóc, tal com ell m’ha ensenyat. I sempre amb agraïment.
(Fragment del text que vaig llegir a l'homenatge que se li va fer el 14 de juliol de 2012 a Ciutadella, i al qual ell va poder assistir.)

Comentaris

Anònim ha dit…
només per dir-te: una abraçada, Sònia.

i muà.

maria (coralet)
bonica, tinc ganes de llegir cròniques del país de les tulipes! :-)
un petó!

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua