compassió

"Cadascú de nosaltres té nom propi i necessita ser acollit en la seva única i irrepetible situació en el món, oportunament , i l'oportunitat mai no es pot establir a priori, sinó sempre en la situació mateix." Joan-Carles Mèlich , "Ser-hi. Vers una ètica de la compassió" T'acompanyo. T'agafo la mà mentre camines pels laberints del seny, i sé que ja no podràs trobar mai la sortida. Ja no cal, ja no em cal per continuar estimant-te o per estimar-te d'una altra manera, mirant-te de dret als ulls i dient-te el nom i reconeixent la teva vivència, ara i aquí. Quins ulls més preciosos, mare. Quin nom més bonic, mare. Estimar-te d'una altra manera, aquest patir amb tu, cum-patire , acompanyar l'angoixa de la memòria que s'esmuny, de les històries que inventes i et creus i et desconnecten de la terra, acompanyar la tristesa fonda que t'endevino en els ulls també quan rius, sobretot quan rius, perquè el riure la il·lumina com il·lumina la lluna