Les coses que no dius


Les coses que no dius obren escletxes
damunt la pell estoica. Llisquen, àvides,
pels rius de sang del cos, i no s'aturen
fins que troben racons que desconeixes.
S'hi queden. Te'ls esquincen. Però tu
no te n'adones. (...)
(Non si male nunc)

Les coses que no has dit t'han fet un tel a la gola i ja fa setmanes que la veu no troba el camí des dels pulmons i surt ofegada, irreconeixible. Sense esma. No pots comptar les paraules censurades abans fins i tot de repensar-les, les frases avortades, les explicacions que has tornat a desar, intactes, a l'infern de l'abric, al plec més amagat de les butxaques. Que difícil és parlar en primera persona i afegir el verb sentir conjugat darrere d'aquest subjecte. Que difícil ser assertiva, que complicat reconèixer primer el que sents per explicar-ho després sense por del rebuig o de la ira o del distanciament. Aquests dies, a les aules de batxillerat, has recordat els silencis dels teus setze, disset anys, i les queixes del cos que els mantenia. Avui, més de vint anys més tard, pensaves que n'havies après, però el més calent és a l'aigüera. Vint-i-vuit d'abril, ja, i encara no pots parlar.



Comentaris

Eva ha dit…
Bonica, espero que recuperis la teva veu i que la puguis fer sentir.
Buida't, no et quedis res dins. Sempre tens obertes les portes de casa, quan necessitis qui t'escolti.

Una abraçada infinita

Eva
calaix ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
calaix ha dit…
doncs si, a vegades és complicat el dir, per més que em tu mateixa et sembli tot tant clar que no hi quep aquest no dir i quan t'hi entrebanques trontolles... però això és una part d'aquest caminar per la vida... i quan més paraules trobem, quan més siguem capaços de parlar de cor, quants més espais per sentir el que som poguem trobar més conquerirem aquesta petita felicitat que és estar bé amb nosaltres mateixes... però potser no cal trencar-s'hi el cap... i així deixar que, a poc a poc... surtin les paraules...
PD: uns versos que toquen, tantmateix!
Dr. Flasche ha dit…
M'estic tornant a engreixar...

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Bona Pasqua

SOBRETOT AMB EL QUE NO