jo mai mai

"tots tenim històries que guardem per a nosaltres"
Joan Dausà



(Digues qualsevol cosa. Si ho has fet, beus. Si no ho has fet, no beus.)

Jo mai mai no he fet set hores de cua per aconseguir una entrada per al Bruce.
Jo mai mai no he tocat la guitarra al carrer i n'he tret prou lliures per a un berenar amb xocolata calenta i bona companyia.
Jo mai mai no m'he menjat una llimona sencera, amb pell i tot, de pura gana i set.
Jo mai mai no he passat trenta anys de la meva vida sense beure alcohol.
Jo mai mai no he utilitzat la meva feina per lligar-me un alumne o una alumna (sempre majors d'edat!).
Jo mai mai no he fet la volta a Menorca en bicicleta.
Jo mai mai no he estat a punt de morir dalt d'un telecadira a 300 metres d'alçada.
Jo mai mai no he nedat nua al mar al mes de febrer.
Jo mai mai no he tingut la gran Pepa López a pocs centímetres de distància a la plataforma d'un vagó de metro... i no m'hi he declarat!
Jo mai mai no he fet l'amor sense amor.
Jo mai mai no he trigat vint anys a declarar-me a algú.
Jo mai mai no he tingut ganes d'escanyar una companya d'escola.
Jo mai mai no he arribat a les mans amb una companya d'escola.
Jo mai mai no he odiat l'escola.
Jo mai mai no m'he plantejat fer-me monja.
Jo mai mai no he tingut un tall de digestió dins l'aigua.
Jo mai mai no t'he enyorat.
Jo mai mai no he pensat que seria molt feliç al teu costat.


(I vaig bevent glopets... o no...)

Comentaris

Dr. Flasche ha dit…
Jo mai mai no t'he enyorat.
4 de març de 2012, a les 16:03
joanfer ha dit…
Jo mai mai havia dit un mai mai...
4 de març de 2012, a les 18:19
andreu ha dit…
Jo mai mai mai. Glups.
7 de març de 2012, a les 23:52
Coralet ha dit…
jo mai mai he dit quin vídeo i apunt més xulíssim!
8 de març de 2012, a les 18:23
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit…
Coralet, espero que estiguis fent un glop ben llarg del que sigui després d'haver dit aquesta frase!!!! :-)

En Joan Dausà ha estat un gran descobriment! Se'm fa curta la cançó!
8 de març de 2012, a les 18:25
Emi ha dit…
Mai digues d'aquesta aigua no beuré ni aquest capellà no és mon pare ;)
8 de març de 2012, a les 21:12
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit…
jajajaja!!! Mon pare era capellà!!!! :-) De veres!!! :-) No la sabia, aquesta!
8 de març de 2012, a les 21:14
Eva ha dit…
Molt fort, S.! Quan vaig veure el vídeo per primera vegada, ara fa unes setmanes, me'n vaig enamorar i vaig estar a puntet de fer una entrada semblant a la teva (però segur que no tan bonica).
Com que ara ja no descartem res, jo mai mai res!
Petonets...
Eva
15 de març de 2012, a les 9:08
Company ha dit…
Pel que sembla tinc més secrets que no em pensava, he, he, he!!! Però encara no paro pas gat...
25 de març de 2012, a les 12:46
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Imatge
EL SEPULCRE BUIT Aquests dies he volgut rellegir els tres poemes que Salvador Espriu dedica al matí de resurrecció en el seu llibre Setmana Santa . Potser perquè per a mi la Pasqua (malgrat el relat esfereïdor de la Passió) és més litúrgia de vida que no pas litúrgia de mort, o potser perquè després de tants mesos d’impotència, de tantes imatges de criatures malvivint en el fang, de tanta desesperació davant les fronteres tancades, em calia una dosi de renaixement i d’esperança, he anat a buscar expressament els versos del diumenge en què se suposa que la vida va vèncer la mort. Potser, també, perquè encara crec que la poesia ens salva, tot i que hi hagi integristes que la utilitzin per a condemnar-nos. I en comptes de renaixement i d’esperança, hi he trobat abisme: un sepulcre buit on supura el silenci de les dones, la por de les dones, la paraula deslegitimada de les dones. Hi són, però, elles. Plenament. En el centre. I més d’una, no solament Maria Magdalena, que és l’ún
Més informació

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Imatge
Per damunt de tot, jo t'he estimat a tu, amb tot el que em podies donar i amb el que no. Marilia Samper , L’ombra al meu costat El pare, 89 anys, convalescent d’una fractura de pelvis i amb molt temps per pensar, fa revisió de vida i descobreix, no sense un cert trasbals en el seu esperit desaferrat i zen, que la decisió de fer-se capellà (un ministeri que va exercir durant gairebé dues dècades abans de casar-se amb la mare) no va sorgir espontàniament d’una vocació sòlida i genuïna, sinó d’un episodi aterridor de la seva infantesa. Quan a penes tenia deu anys, un dia d’octubre de 1936, mentre estudiava a casa del mestre Joan Cavallé, l’aviació franquista va bombardejar Ciutadella. Quan van començar a sonar les sirenes, el mestre va fer baixar el nen al soterrani amb ordres estrictes de no moure-se’n passés el que passés. El pare no recorda si l’hi va tancar amb clau o no. Que el va deixar tot sol, sí, perquè el mestre tenia claustrofòbia i va preferir pujar al terrat ab
Més informació

Bona Pasqua

Imatge
(Fotografia:  Queralt jqmj  (CC BY-SA 2.0) Ella s’acomiada en un correu col·lectiu amb un "bona Pasqua a les que la celebreu" (femení no genèric, que totes som dones en el grup), i a mi m'entra una emoció càlida que em deixa molta estona amb un gràcies infinit ballant-me per dintre. Fa tants anys que no m’acosto a la parròquia més que alguns diumenges esparsos per acompanyar el pare a missa, que havia oblidat el relleu que adquiria aquest “bona Pasqua” en una comunitat que dóna espai a una vivència espiritual compartida. A diferència del “bon Nadal”, potser massa gastat per l’ús comercial i consumista, i buidat ja, fins i tot per a molts creients, del significat profund de la celebració litúrgica, el “bona Pasqua” ha estat sempre, i és encara, una invitació a celebrar la vida, el renaixement, la superació del dolor després d’haver-lo travessat en carn i sang, la connexió total amb la gratitud de respirar encara, de ser-hi encara, i de saber-nos vives. Coincideix
Més informació