Rosa



("Rosa", Non si male nunc)

M'han fet un regal preciós. Ja no sé dir el poema sense que em ressoni a dins el piano de la Clara Peya i la veu de l'Alessio Arena. Em falten fèisbucs, tuiters, e-mails i telèfons per escampar la gratitud. Des d'aquí, una (altra) abraçada immensa a tots dos.

Comentaris

joanfer ha dit…
Preciós! M'han encantat piano i veu. És que hi ha regals que no tenen preu... Una abraçada!
GLÒRIA ha dit…
És molt bonic però he dit el poema en veu alta -com cal fer-ho- i m'agrada més. No ho jutgis pretenciós per part meva.
Un petò, Sònia!

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

reconstruccions

Bona Pasqua