cor meu

Lullaby

Non-non, cor meu, somia.

Si vols, plora una mica,
jo et faré companyia.
No tinguis por. Oblida.
Acluca els ulls a mida
que jo els acluqui. Vine.
Cor meu, infant, medita,
amb aquell meditar de pluja fina
de l'hora de la mort.
La son et crida. Vine.

Non-non, cor meu, somia.

Josep Palau i Fabre
Poemes de l'alquimista

(Ahir em van fer un regal preciós i inesperat, un tresor de versos per acompanyar aquests dies estranys. Gràcies de tot cor.)

Comentaris

Dr. Flasche ha dit…
Es una cançó de bressol preciosa...
29 de febrer de 2012, a les 18:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Imatge
EL SEPULCRE BUIT Aquests dies he volgut rellegir els tres poemes que Salvador Espriu dedica al matí de resurrecció en el seu llibre Setmana Santa . Potser perquè per a mi la Pasqua (malgrat el relat esfereïdor de la Passió) és més litúrgia de vida que no pas litúrgia de mort, o potser perquè després de tants mesos d’impotència, de tantes imatges de criatures malvivint en el fang, de tanta desesperació davant les fronteres tancades, em calia una dosi de renaixement i d’esperança, he anat a buscar expressament els versos del diumenge en què se suposa que la vida va vèncer la mort. Potser, també, perquè encara crec que la poesia ens salva, tot i que hi hagi integristes que la utilitzin per a condemnar-nos. I en comptes de renaixement i d’esperança, hi he trobat abisme: un sepulcre buit on supura el silenci de les dones, la por de les dones, la paraula deslegitimada de les dones. Hi són, però, elles. Plenament. En el centre. I més d’una, no solament Maria Magdalena, que és l’ún
Més informació

reconstruccions

Imatge
I ara ve quan hauries de començar a construir de nou la paret         el mur la muralla          la reixa la carcassa           l’armadura la tercera pell d’espines. Quan hauries de deixar de creure en allò de les cases casa la cuina           el recer       la intempèrie lluny (rere els vidres) Deixar de creure-hi simplement seguir passant la vida sense gaire cosa més que l’únic estret tros de terra que et pertany. I després              un dia tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire gaudir des de la superfície i arribar a creure que la vida te la pots omplir amb la feina el cinema          els vermuts         el gimnàs les sèries de Nètflix alguna festa esporàdica amb alcohol i fum quan la buidor sigui nàusea. Però no comences. No saps per on. No trobes els maons les eines        els ferros          el llautó          les espines. Ets encara  un laberint d’estances buides per on campen impunes        els corrents d’aire.
Més informació

Bona Pasqua

Imatge
(Fotografia:  Queralt jqmj  (CC BY-SA 2.0) Ella s’acomiada en un correu col·lectiu amb un "bona Pasqua a les que la celebreu" (femení no genèric, que totes som dones en el grup), i a mi m'entra una emoció càlida que em deixa molta estona amb un gràcies infinit ballant-me per dintre. Fa tants anys que no m’acosto a la parròquia més que alguns diumenges esparsos per acompanyar el pare a missa, que havia oblidat el relleu que adquiria aquest “bona Pasqua” en una comunitat que dóna espai a una vivència espiritual compartida. A diferència del “bon Nadal”, potser massa gastat per l’ús comercial i consumista, i buidat ja, fins i tot per a molts creients, del significat profund de la celebració litúrgica, el “bona Pasqua” ha estat sempre, i és encara, una invitació a celebrar la vida, el renaixement, la superació del dolor després d’haver-lo travessat en carn i sang, la connexió total amb la gratitud de respirar encara, de ser-hi encara, i de saber-nos vives. Coincideix
Més informació