No trobes la banda sonora d'aquests dies. De fons, el nou dels Amics, encara per explorar, encara en el moment inicial de sentir-los sense escoltar-los, perquè vagi entrant a poc a poc fins que un dia et quedi alguna neurona enganxada a un vers, a una tornada, a un ritme que et toqui alguna corda oculta i les cançons comencin a prendre una forma distinta, i ja no puguis deixar d'escoltar-les. A estones Feliu, és clar, ara ja sí, la música i la lletra van quedar interrompudes un vespre dolorós de novembre i només el febrer ha estat capaç de recuperar-les. Feliu i València, has estat tants dies sense voler mirar les imatges, esquivant les notícies perquè els titulars feien caure l'ànima als peus, però ara ja no, s'anuncien primaveres de resistència i de lluita i ja no vols quedar-ne al marge encara que faci ràbia, encara que faci por, encara que es despertin fantasmes antics de violència policial impune, que la policia no és ara que reprimeix, no és ara que rebenta caps,