Ísola

SÍNTOMAS II

Me latía la vida
a la altura del vértigo
en ese lugar
donde toda calma
es mentira

Nora Almada, Ísola

Em calia començar a llegir aquest llibre fora de l'illa. L'isolament que desarrela me'l sento lluny de la terra i de l'aigua.

Encara no en puc parlar. Del llibre, vull dir. He iniciat el seu viatge en silenci, i encara hi sóc. En el silenci en què et deixen només les paraules que toquen l'ànima i la deixen en suspens, com un petit miracle.

Comentaris

Anònim ha dit…
Doncs benvolgut sigui el silenci...

delesparaules
GLÒRIA ha dit…
Poques paraules les teves, Sònia però ben certes. El llibre demana més d'una lectura i en això estic posada.
Un petó!

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua