gràcies

Al cel, a déu, a l'univers, a l'atzar, al misteri, a l'energia, als trígons astrals, a la conjunció de Saturn amb el teu ascendent, als àngels de la guarda, a la besàvia xamana que et vetlla els somnis, als raigs de llum o a la pluja de tardor. A qui sigui o al que sigui que et salva en el moment just, en el segon exacte en què et retruny a l'esquena la violència verbal de l'amenaça i et paralitza el pànic en un carrer fosc i mal il·luminat. Al cel, a déu, a l'univers, a qui sigui, al que sigui. La gratitud amoroseix la ràbia de ser presa fàcil en qualsevol carrer de la ciutat, en qualsevol ciutat del món.

Comentaris

Eva ha dit…
Estic convençuda que la iaia xamana et vetlla des del cel.
Ja és hora, també, que a la bona gent comencin a passar-li coses bones.
Una abraçada infinita.
les amigues són una cosa molt i molt bona! :-)
spark ha dit…
No sé si pensar que has patit un ensurt en un carrer qualsevol de la ciutat... I espero que no...

Petons i bombolles.

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua