compromís amb la bellesa

I vam parlar tant de la pluja fa dues setmanes, del gris dels matins que semblaven capvespres, del malenconiós repicar de l'aigua als vidres de les finestres, de la tristesa i de l'apatia, que no acabo d'entendre per què ara ningú no parla dels dies blaus que acomiaden novembre, del retorn anhelat de la llum, dels cels nets de núvols que amoroseixen l'asfalt. No acabo d'entendre per què no en parlem, si fa quatre dies reclamàvem als déus que ens retiressin les boires i apaivaguessin les tempestes.
Donem per fet que hem de tenir llum i sol i cels sense núvols. No volem viure ni un minut a la cara fosca de la lluna. I el retorn de la bonança, amb la bellesa esclatant dels seus paisatges, no ens sembla un regal, sinó un dret adquirit. I ens passa per alt.
Renovo avui els vots de compromís amb la bellesa. Que mai més no em passi per alt ni un sol bocí de cel com el d'avui, blau i fred i sense núvols. Que no deixi mai orfe de paraules ni un sol mil·límetre de mar de tardor. Que em costi no parlar d'abraçades que calmen com la mel, que no perdi mai la pista dels camins de la lluna a l'empedrat del carrer. Que no pugui callar la llum que tens als ulls el dia que fas quaranta anys, petit germà gran, la llum després de tanta pluja, després de després de després, intacta malgrat tot, com era en un principi (ara i sempre, i pels segles dels segles, amén).


Comentaris

Sigui.
de vegades una sacsada així ens fa bé
spark ha dit…
Saps? jo en parlo, quan reconec aquests cels blaus i els sols grossos i la brisa amable. En parlo, ho verbalitzo amb gratitud i un somriure perquè no sóc de drets adquirits ni de llargs hiverns ni de cares fosques de les llunes... :)

Petons i bombolles.
Morgana ha dit…
Precioso título de Blog y de post. He logrado traducirlo en gran parte y me ha encantado. La reivindicación de las cosas pequeñas.

La niña del Faro, este es el título del libro de la Winterson.

Gracias por visitarme.

Un saludo!
Eva ha dit…
Hola, bonica,
Jo ja miro de ser optimista. Pensament positiu i tot això. Però a vegades la vids s'hi posa de cul! Ara mateix, sense anar més lluny, no podia accedir al teu bloc. Em sortia un missatge apocalíptic que deia "contiene software malintencionado" i altres coses pitjors que no sé reproduir i que no he entès. Com que sóc temerària de mena, he fet "continuar de todos modos"!
En fi, en qualsevol cas, sempre és un plaer llegir-te. El teu bloc és un reducte de bellesa en aquesta terra de vent ;-)
Una abraçada,
Eva
andreu ha dit…
Parlem si ho vols.
Que el frec de les paraules
amb els dies
no ens deixi sols.
Parlem la llum, el vent
i tot el que hem parlat,
els mals, la mel.
Parlem.
Mps Landino ha dit…
Sí! Esclatem amb el sol i el fred, com les paraules que tu escrius, done'm-ne gràcies.
@lanúriadelestació: i tant! Una bona xarbotada, i t'adones que al voltant hi ha un munt de coses per agrair. Per exemple, que la gent et llegeixi :-)

@sparkling: la gratitud ens fa bé, és una bona manera de gaudir més de la vida!

@Morgana: ¡Gracias, buscaré el libro, tengo muchas ganas de leerlo! Un abrazo, nos leemos

@Eva, una de les coses que més m'agraden de tu és el teu cantó temerari :-) "Continuar de todos modos", genial! Això fem, oi?, continuar malgrat tot, agafant-nos a la bellesa i a l'estima de les persones que tenim a prop. Una abraçada immensa!

@Andreu: Parlem, i tant. Ho vull.

@Marta, gràcies a tu per ser fidel, encara, al que escric. Una abraçada molt forta!
GLÒRIA ha dit…
Sònia, feia dies que no et llegia i avui m'he actualitzat.
Escriu del que vulguis, d'esplais, de cels de foc i mars de plom. Escriu que mentre ho facis voldré estar viva per anar-te llegint.
Glòria, moltes gràcies per continuar passant per aquí! Ens hem de retrobar algun dia per compartir textos!
Una abraçada molt forta!
La seva Blogger increïble, vaig tenir la sort de visitar aquest bloc
muara farma ha dit…
Cordials salutacions de blogger indonesi, el seu article està ple d'inspiració

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua