A mi, sabeu, sempre m'han fet por les forces de seguretat dels estats (reconeguts o no, imperialistes o minoritzats), en totes les seves formes: policia nacional, municipal, local, guàrdia urbana, mossos d'esquadra, antiavalots, guàrdia civil,
seguratas del metro i de l'Hipercor. Perquè és que ara sembla que sigui el primer cop que uns armaris amb casc rebenten caps a cops de porra i fan volar ulls amb pilotes de goma. Sembla que no ho hagin fet mai, això de sortir drogats de les furgones de vidres fumats i repartir llenya a tort i a dret a gent que es manifesta o gent que simplement passava per allà. El 96 un amic amb el cap obert i la sang regalimant-li per la cara a la comissaria de Roquetes. El 98 una amiga amb el braç destrossat en una manifestació pacífica davant de Wad-Ras. I aquí se'm van acabar les ganes de tenir-los a prop. I ara sembla que no ho hàgim vist mai, això, i la gent que s'indigna, s'exclama, s'esquinça les vestidures i es dóna cops al pit, "Com pot ser que siguin tan bèsties!", com si no ho haguessin estat mai, com si fos nou, com si se'ls hagués girat el cap de cop i volta per un cogombre mal paït, que els alemanys ja han dit que no mata però vés a saber si no afecta el cervell. O potser el que és nou és que ara els colpejats no són okupes que mengen nens (no ho sabíeu, que mengen nens?, amb nocturnitat i traïdoria), o vés a saber, el cas és que no, no és la primera vegada i no serà l'última, i jo, què voleu que us digui, a mi sempre m'han fet por les forces de seguretat dels estats i els
seguratas de l'Hipercor i no, no penso ser cívica i seure a terra amb les mans enlaire i esperar que em rebentin el cap com una síndria. Que ara que m'he recuperat de la trompada, si mai veig un senyor amb porra, arrencaré a córrer cames ajudeu-me. Que el cap, el necessito per pensar i imaginar com vull que sigui un futur (digue'm idealista) sense violència.
A mi, sabeu, sempre m'han fet por les forces de seguretat dels estats (reconeguts o no, imperialistes o minoritzats), en totes les seves formes: policia nacional, municipal, local, guàrdia urbana, mossos d'esquadra, antiavalots, guàrdia civil, seguratas del metro i de l'Hipercor. Perquè és que ara sembla que sigui el primer cop que uns armaris amb casc rebenten caps a cops de porra i fan volar ulls amb pilotes de goma. Sembla que no ho hagin fet mai, això de sortir drogats de les furgones de vidres fumats i repartir llenya a tort i a dret a gent que es manifesta o gent que simplement passava per allà. El 96 un amic amb el cap obert i la sang regalimant-li per la cara a la comissaria de Roquetes. El 98 una amiga amb el braç destrossat en una manifestació pacífica davant de Wad-Ras. I aquí se'm van acabar les ganes de tenir-los a prop. I ara sembla que no ho hàgim vist mai, això, i la gent que s'indigna, s'exclama, s'esquinça les vestidures i es dóna cops al pit, "Com pot ser que siguin tan bèsties!", com si no ho haguessin estat mai, com si fos nou, com si se'ls hagués girat el cap de cop i volta per un cogombre mal paït, que els alemanys ja han dit que no mata però vés a saber si no afecta el cervell. O potser el que és nou és que ara els colpejats no són okupes que mengen nens (no ho sabíeu, que mengen nens?, amb nocturnitat i traïdoria), o vés a saber, el cas és que no, no és la primera vegada i no serà l'última, i jo, què voleu que us digui, a mi sempre m'han fet por les forces de seguretat dels estats i els seguratas de l'Hipercor i no, no penso ser cívica i seure a terra amb les mans enlaire i esperar que em rebentin el cap com una síndria. Que ara que m'he recuperat de la trompada, si mai veig un senyor amb porra, arrencaré a córrer cames ajudeu-me. Que el cap, el necessito per pensar i imaginar com vull que sigui un futur (digue'm idealista) sense violència. 
Comentaris
No ho dubto i, com diu l'Òscar, són necessaris. Però realment s'ha de ser d'una pasta ben especial (per dir-ho suaument) per sortir a atonyinar gent de tota edat i condició, que es manifesten pacíficament, desarmats i amb les mans alçades. Afortunadament, nosaltres no som d'aquesta pasta.
Una abraçada a tots dos!
jo també tinc por, jo també correria. no tinc prou esperit, massa por. o sensatesa.
coralet
No hi ha res més perillós que obeir ordres. L'holocaust dels jueus va ser realitzat per individus que obeïen ordres. O això va argumentar Eichmann quan el varen jutjar a Israel.
Ho dius molt bé, Sònia. Hem de ser lliures per triar quines ordres volem obeir.
El problema és que no se'ns deixa ser una societat sana. I mai no serem sans si no lluitem per ser-ho.
Però aquest és un altre tema...
A mi també em fan por les forces de seguretat de l'estat. És més, quan veig algún representant d'aquest col·lectiu sempre penso: malament, aquí passa algo i segur que no és bo...
És preocupant que una persona es senti més segura quan els que suposadament ens han de protegir són ben lluny, oi?