homenatge

"El teu pare et busca en els núvols del cel.
¿Quines formes pren ara la teva ànima?"

"Com ho podré fer per viure
quan torni la calor,quan
refaci la primavera el món,
sense tu al meu costat
(...)"


Josep Gerona

Hem volgut homenatjar la vida amb l'aleteig de la mort a frec de les espatlles. El sol capritxós de juny jugava a fet amb el rellotge pintat a la paret del pati de l'Aliança, mentre lliscaven versos de Rilke i notes sublims de violoncel i piano. El record de tu i del que vas ser s'ha ensenyorit del món, perquè en el món de cadascun de nosaltres ressona el cruiximent d'alguna pèrdua. Hem conjurat el buit amb la bellesa, "(...) perquè els morts, alats, ens sobrevolin / en lloc de corbar-nos l'esquena"(1).

Amic, ha tornat la calor i tu t'ho has fet per viure, malgrat tot. I ens has deixat acompanyar-te.

(1) El pes dels morts, Josep M. Ripoll.

(Gràcies a tots els amics de Papers de Versàlia que han fet possible l'acte d'avui: Esteban, Josep, Josep M., Marcel, Quilo, Víctor, Robert, Toni. Una abraçada sincera.)

Comentaris

Eva ha dit…
Bon dia guapa,

No t'imagines quin llibre acabo de llegir... L'últim dia abans de demà!!!!!!!! És tan fort!

Petons,

Eva
Víctor Mañosa ha dit…
"Hem volgut homenatjar la vida amb l'aleteig de la mort a frec de les espatlles" Així va ser... Sònia.

Vaig estar feliç de retrobar-te. Preciosos poemes, els teus.

Records al teu àngel de la guarda.

Un petó.

Víctor.

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Bona Pasqua

SOBRETOT AMB EL QUE NO