estimar és tremolar

"Si és tan atroç que se’ns mori un fill, i ho és, és perquè val la pena haver nascut. Estimem la vida fins i tot sabent que se’ns pot morir un fill. No tenim fills per ser feliços: tenir fills és tenir por, estimar és tremolar. Si aspiréssim a la serenitat, no seríem pares. Tenim fills perquè intuïm que serà l’experiència d’amor més forta que viurem mai."
André Comte-Sponville


Estimar la vida és estimar la tremolor. Estimar les ales trencades amb què arribem a noves terres on l'hivern és més amable. Prendre'ns temps per guarir-les. Estimar cada minut del temps que dediquem a guarir-les. Estimar també el desig de guarir-les. Caminar des del que som i no renegar mai del que ens ha fet com som. Atrevir-nos a tremolar perquè estimar (els fills, els pares, els germans, les parelles, els amics, els d'ara i els d'abans i els de després) és l'experiència més forta de vida que tindrem mai.




Comentaris

Coralet ha dit…
Podries viure sense estimar, però et perdries com tu dius "l'experiència més forta"...
un escrit preciós i més que això...

pd. vaig llegir fa anys "La felicitat, desesperadament", i estos dies justament estic pensant en rellegir-lo.

coralet
Anònim ha dit…
Just també anava a dir el mateix que Coralet. Vaig llegir "La felicidad, desesperadamente", una serie de conferències de Sponville. Llibre que vaig alternar i que també et recomane, amb el de Bertrand Russell: "la conquista de la felicidad".
Salutacions.
noséqui ha dit…
un post preciòs... estimar és un plaer dolç i amarg que no podem deixar de sentir...
m'apunte les recomanacions de Martina i Coralet.

petonets
Esther Fabrellas ha dit…
Nina,
jo també et seguiré.
Una abraçada,
e.
Dr. Flasche ha dit…
Només puc somriure...

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua