les Vanesses



Sempre hi havia alguna Vanessa. A l'escola, a l'Esplai, a la plaça. Sabien que eren les escollides, el centre de les mirades dels nois, l'objecte del seu desig, de les seves disputes. Menjaven pipes als bancs de la plaça o del passeig, envoltades d'adolescents granelluts i fanfarrons i d'alguna amiga incondicional que sempre era lletgeta o no tan espectacular com elles, i somrien sempre d'aquella manera, autosuficient i arrogant, de perdonavides.
No m'agradaven les Vanesses. M'agradaven les altres, les noies de riure franc i ulls transparents, les noies tímides, les noies que feien olor de colònia. També les noies rebels que no necessitaven la mirada d'ells, les que sortien de cop i volta del no-res i et defensaven d'algun estúpid burleta i et deixaven amb la boca oberta perquè ni t'havies pogut imaginar que haguessin notat mai la teva existència. M'agradava rabiosament la noia rossa que fumava als lavabos d'amagat de les monges i que després, a la plaça, s'asseia on volia i menjava pipes sense fer cas ni dels nois ni de les Vanesses. Aquesta es deia Sílvia. Sempre m'han agradat més les Sílvies.

Comentaris

spark ha dit…
Quina gràcia. M'has descrit perfectament. Petons i bombolles.

Silvia.
GLÒRIA ha dit…
Les Vanesses, filles de dones de la meva quinta, s'ho deien -sabent-ho o no- per l'actriu anglesa Vanessa Redgrave. Tot i que vaig llegir que el nom era llatí i corresponia a una flor extingida, sempre em va semblar forçat a casa nostra. Forçat, impostat i pretenciós...Jo també em quedo amb les Sílvies, també llatines i a més salvatges. I amb alguna Sonieixca d'Anton Txekhov.
Un petó!
Dr. Flasche ha dit…
No té res a veure, però la V ja no és el que era...alguna cosa dec haver après a Salamanca...
Glòria, m'agrada això de Sonieixca! :-)

Doctor, tots canviem, sort d'això! Sort per a nosaltres, i també per als altres! :)
Laura ha dit…
I les Laures grassonetes i formals que deixaven copiar la trasto de la classe i sentíen que la profe la preferia a ella per riure al pati i anar d’excursió?

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua