* * * * * * et mories per tornar, però moriràs aquí, en aquest barri amable, a milers de llegües de les escales de Forestal Alto, a milions d'anys llum del que va ser la teva vida. I no recordes, em dius, que fa gairebé 72 anys vas parir una dona valenta, que guerreja encara i riu i fuma cigarretes d'amagat. Tampoc recordaves qui era jo ahir a la tarda. No recordes res, no projectes res, només ets aquí, ara, com si t'haguessis quedat al mig de l'oceà que separa en dos el teu món, sòlida com un far, inamovible. Deus estar tornant a poc a poc, ara mateix, caminant com Jesucrist damunt de les aigües, mentre et creiem immòbil en el llit. Ho sé pel somriure, tu no has estat mai de somriure fàcil i ara el tens ple de llum. Vas tornant a passes lentes, com et vaig somiar anit, caminaves tota sola per la vorera d'un carrer qualsevol, d'aquí, d'allà, i somreies així, com ara, com avui, i t'allunyaves fins que et feies un punt minúscul amb fons blanc. Vas tornant