ateu que m'acompanyes

Un palau invisible que mai no hem visitat se'ns alça aquí mateix. Si tornàvem a néixer. Màrius Sampere Montserrat amb tu. Perdre'ns i trobar-nos d'aquella manera, quan desconnectem la part del cervell que vol controlar tots els punts del mapa i ens deixem dur per un riu subterrani que fa aparèixer els palaus invisibles que mai no hem visitat just en el moment en què decidim creure. Creure que trobarem les muntanyes i que tornarem a riure, a abraçar-nos en silenci, a respirar aquest lloc que mai no hem visitat, mai avui, mai ara, mai aquí amb tu. Creure que volem estimar (estimar-nos) d'aquella altra manera, la que ens vol lliures, diferents i en companyia, la que busca el que ens uneix i no el que ens separa, perquè és solament així que no ens separa res, ni el que jo crec, ni el que tu creus, ni el que creurem demà o d'aquí a un minut. A la cova, el monitor d'aquell grup de joves que dirigia la pregària ha dit, "perquè tot surti de la millor manera possibl