tramuntanades

(fotografia de Manel Armengol)

La meva pell i jo no ens acabem d'entendre. Ha heretat de la mare una sensibilitat extrema a la zona dels pòmuls, i s'enceta tot d'una quan ploro, com un atac furiós de pol·len primaveral. També s'irrita quan m'hi fan petons. Crec que només vol cridar l'atenció, i com que ens coneixem de fa temps, ja no li faig gaire cas, perquè no m'acaba d'entendre quan li explico que no renunciaré mai a les besades, i que les llàgrimes fan net, i calmen.

Per compensar-la, li regalo de vegades (molt de tard en tard) una banyera amb aigua molt calenta i molta escuma. Sals perfumades. Suavitat. Tendresa. Però ella encara remuga, rondinaire com una nena petita, i per distreure-la li conto que han obert per fi el tram del carrer Mallorca que m'obligava a fer marrada per arribar a la feina, i que ara torno a passar davant la Sagrada Família, que m'ha fet feliç recuperar aquest paisatge; i que ahir i avui, com que no controlo gaire el temps, he arribat abans d'hora i m'he pogut escapar més estona a la terrassa per veure el mar. Està un poc dolguda encara perquè aquests dies l'he tornat a maltractar una mica, però intento explicar-li que és que m'havia deixat una porta mal tancada i que de vegades les portes costa acabar d'ajustar-les. Que no passi pena, li dic, que ja no s'hi escola ni una mica de corrent d'aire. Que ja no fa fred a dins de casa. Que la tramuntana, ja se sap, quan no tres dies, dura una setmana, i després el cel és més net, i els colors més vius.

No li he pogut prometre, però, que evitaré les besades.


Comentaris

evita ha dit…
Realment la tens ben tractada. Si algun dia es trobès amb la meva i fessin un intercanvi d´experiències es sentiria molt afortunada de tenir-te com a propietària. :)
GLÒRIA ha dit…
Estimeu la pell i tingueu-ne cura que ha de durar cents d'anys. Fas bé de no privar-la de petons. Et faràn bé fins i tot aquells que, mirall en mà, pots ferlos sobre el vidre que et mostra. Insisteix a la zona de les llàgrimes i un cop guarida, guarda el mirall com la fotografia que ensenyaràs als que més estimes.
Júlia Salvador ha dit…
M'ha agradat tornar a llegir-te. Gràcies per penjar historietes de pells i vents que fan joc amb esmorzars de sol.
Anònim ha dit…


*

no els estalviïs
ni llàgrimes ni besos:
la pell t'estima.


*

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Bona Pasqua