no són dignes (acomiadant Joan Solà)
"Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva,
digueu-ho només de paraula
i serà salva la meva ànima"
(adaptat de Mt. 8, 8-9)
Al paranimf de la universitat no hi cabia ni una agulla, i encara hi faltava tota la gent que hauria volgut ser-hi i no ha pogut. Cadascú s'acomiadava del seu Joan Solà: el mestre, el company, l'amic, el filòleg, el savi; però, per damunt de tot, l'home que ens va ensenyar a parlar, viure i sentir des de la llibertat ineludible de ser qui som, com a persones i com a poble. Ens ho ha recordat el seu nebot Joan, que també ha subratllat que justament per això era a la universitat, i no en cap altre lloc, on Solà rebia el seu últim comiat; que els qui formen el Govern actual, els polítics que ens han deixat de banda ("ens sentim desolats i desemparats") no eren dignes de rebre'l a casa seva.
Tenien totes les paraules de Solà per salvar-se l'ànima, si haguessin volgut.
digueu-ho només de paraula
i serà salva la meva ànima"
(adaptat de Mt. 8, 8-9)
Al paranimf de la universitat no hi cabia ni una agulla, i encara hi faltava tota la gent que hauria volgut ser-hi i no ha pogut. Cadascú s'acomiadava del seu Joan Solà: el mestre, el company, l'amic, el filòleg, el savi; però, per damunt de tot, l'home que ens va ensenyar a parlar, viure i sentir des de la llibertat ineludible de ser qui som, com a persones i com a poble. Ens ho ha recordat el seu nebot Joan, que també ha subratllat que justament per això era a la universitat, i no en cap altre lloc, on Solà rebia el seu últim comiat; que els qui formen el Govern actual, els polítics que ens han deixat de banda ("ens sentim desolats i desemparats") no eren dignes de rebre'l a casa seva.
Tenien totes les paraules de Solà per salvar-se l'ànima, si haguessin volgut.
Comentaris
Com sempre emotiva i plena d'inspiració. Bell comiat al gran home que els "nostres representants" no han sabut honorar.
Un petó!
som na Roser Marí, germana d'en Jordi (Solstici), no sé si em recordes, ens vàrem veure un dia a sa Facultat. Bé, he trobat es teu bloc i ja hi duc una bona estona llegint, m'encanta com escrius. I ara he trobat això sobre en Solà... Jo som una dels que hi volien ser i no podien... I encara em fa mal al cor sa seua pèrdua. I sí, ens sentim desolats i desamparats...
Un petó.
Una abraçada forta!