La vida té vida pròpia

com l'amiga diurf , jo tampoc no arribo a tot. I com que estic fent un esforç sobrehumà per deixar el cafè, la nebulosa mental i la memòria de peix, que fa uns mesos que s'han convertit en una inquietant habitud, m'entorpeixen la feina justament avui, que he d'escriure l'últim treball d'una assignatura apassionant sobre un tema apassionant ("Per què Teresa Forcades?"). Em persegueix l'entropia. De moment, deixo aparcades les quatre notes que he pogut apuntar en la darrera hora i mitja (déu meu, ja són gairebé les vuit!!!!!) i converteixo, en contra del meu costum, el blog en un dietari apressat, per buidar el pap i prou, en primeríssima persona i literalment autobiogràfica: he d'escriure un treball acadèmic i sé que únicament seria capaç d'escriure qualsevol altra cosa, d'aquelles que només cal agafar-ne un fil i es van descabdellant gairebé soles (una nit amb tu, vi negre i croquetes de ceps a l'Horiginal, un record bonic d'inf

Handsome Harry Movie Trailer - High Quality HD - The most amazing bloopers are here Handsome Harry directora: Bette Gordon. EUA, 2009 Harry és un atractiu exmarine de cinquanta-dos anys, un pèl lacònic i solitari, que amaga un terrible secret. El retrobament amb un company moribund de l'exèrcit l'obligarà a afrontar la càrrega d'un atac homòfob comès trenta anys enrere. (resum de la 18 Mostra Internacional de Cinema de Dones, Barcelona 2010) "I will forgive you, Harry, only if you think I should do it" (Et perdonaré, Harry, només si creus que hauria de fer-ho.) Si per a tu mateix és imperdonable el que has fet, és inútil el perdó dels altres. La p or de ser qui som , el rebuig de ser qui som, la ràbia de ser qui som, ens pot fer cometre atrocitats, contra els altres però també, i segurament més sovint, contra nosaltres mateixos.

De vegades, hi ha llibres que et salven. Te n'adones quan n'has llegit la primera pàgina i tot d'una beneeixes l'hora morta que t'ha quedat al migdia entre la feina i la trobada amb la voluntària lingüística, una noia holandesa que parla el català amb una fluïdesa extraordinària si tenim en compte que només fa uns mesos que ha començat a aprendre'l, i a qui recomanaràs el llibre així que la vegis. Saps que aquell llibre et salva quan t'arrisques a tacar-lo amb el magnífic entrepà d'alvocat i formatge fresc que t'acaben de servir a la terrassa del Jaleo, a la plaça del Macba, perquè ja t'has endinsat en la història i no pots sortir-ne. O quan te l'endús a la sala d'espera del quiròfan i t'oblides de les hores que falten per veure'n sortir la mare en una llitera. Agraeixes que aquell llibre existeixi, simplement. Que hagis tingut la pensada de començar-lo justament avui. Ho saps quan et preguntes com pot ser que hagis pogut deixar p

Necessitaves guanyar sempre. I el que disfressàvem d'amor era jugar a la xarranca i que esborressis amb el peu el fils de guix que havia dibuixat amb cura damunt de les rajoles. El que en dèiem amor era una xarxa invisible de teranyina bruta. Milers de dies i nits a la vora, i ni una ombra de buit a l'altra meitat del llit quan te n'anares. Ni una estela de tendresa entre els dits l'endemà, ni l'altre, ni dues vides més tard. I d'això en dius guanyar?