conjur

(Gràcies, amic. Els versos t'esperaven.)



Al meu germà,
que volgué fer t
ornar la mare
a cops de vareta màgica.

(imatge: Jordi Bonet)

CONJUR

He d'apartar, germà,
l'esguard de la finestra
(no hi ha respostes més enllà dels vidres)
i recórrer una a una les estances
de la casa.
T'he de trobar menut,
darrere de les portes entreobertes,
en l'angle fosc on arreceres l'ombra,
intactes
la fe i l'enyor a punta de vareta:
"Abracadabra,
que aparegui..."

Te'n robaré un pessic, d'aquesta fe,
perquè d'enyor, ja ho saps, me'n sobra massa,
i creuaré, com tu, l'ample oceà
que se'ns va endur tan lluny
totes les mares.

(Non si male nunc)

Comentaris

Víctor Mañosa ha dit…
Gràcies Sònia pel teu comentari al bloc. De fet, quin miracle que la gent de papers de versàlia ens hagi permés conèixer-nos tots plegats: a tu, a en David Madueño, en Toni Quero, l'Àlex holgado, en Jorge Brotons... i tants d'altres. A veure si un dia tinc una mica de temps per dedicar-li una entrada a "Non si male"... que ja et vaig dir que m'havia agradat molt.
Marta ha dit…
Non si male... és un llibre inteligent i sensible.

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Bona Pasqua

SOBRETOT AMB EL QUE NO