burrocràcies

i no serviria de res saber per què justament avui, i no ahir ni abans-d'ahir ni cap dels gairebé tres-cents dies que fa que anem i venim i estirem i arronsem i ens anem omplint com si la vida només la poguéssim viure mossegant-la (començant pel coll, sempre, d'on, si no, prendríem la sang?), no sé què en trauria, d'aclarir per què justament aquest migdia de sol i blau després de tanta pluja (i no pas cap dels migdies de tanta pluja a la ciutat) gairebé he pogut tocar amb els dits la por inconcreta d'haver de seguir encara molt de temps empenyent els dies que ens separen.

i si fes un conjur amb oli de trementina?

Comentaris

Hei Jei ha dit…
ayudaría a curar las heridas... o eso decía mi yaya.
Marta ha dit…
Aquests dies que us separen ajuden a gaudir els dies que us retrobeu.

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Bona Pasqua

SOBRETOT AMB EL QUE NO