viatjar

"Viatjar és una brutalitat. T'obliga a confiar en desconeguts i a prescindir de tot aquell confort familiar de casa teva i dels amics. Estàs en constant desequilibri. No posseeixes res tret de les coses essencials: l'aire, el descans, els somnis, el mar, el cel; i tot tendeix a l'etern o a allò que imaginem que és etern."

Cesare Pavese

Comentaris

diurff ha dit…
I tornes amb més, amb molt més que quan vas marxar...

un petó!
26 d’agost de 2009, a les 20:09
Dr. Flasche ha dit…
;) Demà ja et saludaré lluny d'aquest confort...
26 d’agost de 2009, a les 23:31
la vida té vida pròpia - Sònia Moll Gamboa ha dit…
bon viatge, doctor! i mil gràcies per la tauromàgia...
26 d’agost de 2009, a les 23:37
Dr. Flasche ha dit…
Comença a ser hora de sortir al carrer. Ahir, estava mort i no vaig trobar forces ni per sortir a buscar quelcom per sopar. Aquest matí a les sis ja estava despert, així que començat a fer voltes. Primer per anar a buscar el mp3. Ha sonat ‘Tauromagia’ i després la Cesaria Evora amb el seu Sao Vicente, i el seu ‘Tiempo y Silencio’ que canta amb el teu venerat Pedrito. Cap dels dos m’han fet dormir-me de nou, així que mentalment m’he posat a escriure una carta amb coses d’aquelles que si no dius, t’esquincen...ja m’entens. Llavors he recordat que havia promès que la primera carta seria per la Carlota, i m’he posat a escriure a la meva nebodeta. En acabat, m’he tornat al llit, encara era massa d’hora per anar enlloc.

I després d’unes poques línies de context, aquí ve el que volia dir! Al llit he pres la meva guia del Canadà i he pogut comprovar que efectivament en aquest país hi ha centenars de llocs preciosos per visitar i un munt de coses per fer. M’han atret molt els grans boscos i he començat a pensar la manera de compatibilitzar alguna sortida amb la feina que haig de fer aquí. Però quan ho feia, m’he adonat que em feia molt mandra sortir de Montreal. Llavors he recordat la teva entrada. És la por? La mandra? Ahir, quan va sonar el despertador, vaig pensar, cinc minuts més mentre sentia la meva olor als llençols i em sentia a casa. No hi ha dubte. Té raó en Césare...“T'obliga a confiar en desconeguts i a prescindir de tot aquell confort familiar de casa teva i dels amics.”

Així, que som-hi, una dutxa i al carrer!

Abraçades i petons!
28 d’agost de 2009, a les 15:48
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

el sepulcre buit

Imatge
EL SEPULCRE BUIT Aquests dies he volgut rellegir els tres poemes que Salvador Espriu dedica al matí de resurrecció en el seu llibre Setmana Santa . Potser perquè per a mi la Pasqua (malgrat el relat esfereïdor de la Passió) és més litúrgia de vida que no pas litúrgia de mort, o potser perquè després de tants mesos d’impotència, de tantes imatges de criatures malvivint en el fang, de tanta desesperació davant les fronteres tancades, em calia una dosi de renaixement i d’esperança, he anat a buscar expressament els versos del diumenge en què se suposa que la vida va vèncer la mort. Potser, també, perquè encara crec que la poesia ens salva, tot i que hi hagi integristes que la utilitzin per a condemnar-nos. I en comptes de renaixement i d’esperança, hi he trobat abisme: un sepulcre buit on supura el silenci de les dones, la por de les dones, la paraula deslegitimada de les dones. Hi són, però, elles. Plenament. En el centre. I més d’una, no solament Maria Magdalena, que és l’ún
Més informació

Bona Pasqua

Imatge
(Fotografia:  Queralt jqmj  (CC BY-SA 2.0) Ella s’acomiada en un correu col·lectiu amb un "bona Pasqua a les que la celebreu" (femení no genèric, que totes som dones en el grup), i a mi m'entra una emoció càlida que em deixa molta estona amb un gràcies infinit ballant-me per dintre. Fa tants anys que no m’acosto a la parròquia més que alguns diumenges esparsos per acompanyar el pare a missa, que havia oblidat el relleu que adquiria aquest “bona Pasqua” en una comunitat que dóna espai a una vivència espiritual compartida. A diferència del “bon Nadal”, potser massa gastat per l’ús comercial i consumista, i buidat ja, fins i tot per a molts creients, del significat profund de la celebració litúrgica, el “bona Pasqua” ha estat sempre, i és encara, una invitació a celebrar la vida, el renaixement, la superació del dolor després d’haver-lo travessat en carn i sang, la connexió total amb la gratitud de respirar encara, de ser-hi encara, i de saber-nos vives. Coincideix
Més informació

SOBRETOT AMB EL QUE NO

Imatge
Per damunt de tot, jo t'he estimat a tu, amb tot el que em podies donar i amb el que no. Marilia Samper , L’ombra al meu costat El pare, 89 anys, convalescent d’una fractura de pelvis i amb molt temps per pensar, fa revisió de vida i descobreix, no sense un cert trasbals en el seu esperit desaferrat i zen, que la decisió de fer-se capellà (un ministeri que va exercir durant gairebé dues dècades abans de casar-se amb la mare) no va sorgir espontàniament d’una vocació sòlida i genuïna, sinó d’un episodi aterridor de la seva infantesa. Quan a penes tenia deu anys, un dia d’octubre de 1936, mentre estudiava a casa del mestre Joan Cavallé, l’aviació franquista va bombardejar Ciutadella. Quan van començar a sonar les sirenes, el mestre va fer baixar el nen al soterrani amb ordres estrictes de no moure-se’n passés el que passés. El pare no recorda si l’hi va tancar amb clau o no. Que el va deixar tot sol, sí, perquè el mestre tenia claustrofòbia i va preferir pujar al terrat ab
Més informació